Perquè tens antulls i com solucionar-los (part 3)

En els dos articles anteriors vaig donar-te una explicació del perquè s’originen els antulls (llegiu part 1) i vaig presentar-te algunes petites estratègies per minimitzar-ne els efectes (llegiu part 2).

Molta gent entenent i aplicant el que vaig exposar en aquells articles ja van notar que la necessitat de menjar se’ls reduïa moltíssim però encara hi ha gent que els costa superar completament els antulls.

Aquesta gent és la que em pregunta…Per què és tan difícil desfer-me d’aquests mals hàbits? Què m’aporten? Si el cos m’ho demana serà per alguna cosa, no? Com és que en tinc aquesta necessitat?

Aquestes preguntes són molt comprensibles, sobretot quan s’han seguit els consells dels articles anteriors i, tot i així, continuen tenint aquells antulls pel dolç o per altres cosa que aparentment no els aporten res de bo.

És en aquest moment que hem de pensar que l’antull no només té un origen nutricional sinó que és molt més complex que això.

Per poder entendre que més hi ha darrere d’un antull hem d’entendre un dels mecanismes que ens ha ajudat a sobreviure com a espècie: El circuit de la recompensa.

El que us explicaré avui està extret d’un llibre titulat “Paleovida” de Carlos Pérez que recomano a tothom que vulgui millorar la seva salut i disfrutar d’una vida plena.

En aquest llibre s’explica que hi ha dos lleis que governen l’espècie humana per sobre de totes: la supervivència d’un mateix i la supervivència de l’espècie. Per garantir aquestes dos supervivències el nostre cervell està dotat amb un circuit de recompensa.

Aquest és un circuit neurològic que mitjançant la producció d’hormones, com les endorfines (hormones del plaer), s’encarrega d’oferir-nos recompenses davant aquelles conductes encaminades a mantenir-nos vius i perpetuar l’espècie. Llògicament, el nostre cervell s’assegura que tan l’acte de menjar com el de beure es converteixin en actes que generin plaer, per així assegurar-se la supervivència de l’individu.

El moviment també forma part d’aquest circuit de recompensa ja que el seu sentit evolutiu és justament buscar aliments, lluitar o escapar d’un perill. El problema és que actualment aquest sentit literal pel moviment s’ha perdut. Tot i això no vol dir que no el continuem necessitant, tot el contrari.

I per suposat, després hi ha la recompensa bàsica per la supervivència de l’espècie: el sexe. Per garantir la reproducció, el cervell ens regala l’orgasme, una recompensa molt agradable que farà que vulguem repetir l’experiència. A part del sexe, aquí també caldria incloure tot el que fa referència al contacte físic entre persones (abraços, carícies, petons, etc.).

Aquestes quatre recompenses naturals (menjar, beure, moviment i contacte físic) són les responsables de generar-nos, mitjançant les endorfines, una òptima sensació de benestar. Ara bé, perquè això funcioni dependrà de la nostra manera de menjar, beure, moure’ns i de com entenguem el sexe. Si no mengem el que toca (aliments frescos i naturals), si no bevem aigua, si no tenim ganes de moure’ns i a més no tenim libido, el nostre circuit de la recompensa deixarà de funcionar favorablement i això ens portarà a buscar recompenses NO naturals. El problema d’aquest tipus de recompenses artificials és que ens proporcionaran un pic d’endorfines molt més gran, amb una caiguda també molt més gran i una ràpida adaptació. Això ens portarà cap a una gran dependència i a una necessitat imperiosa de repetir aquell mal hàbit ja que cada vegada necessitarem més per obtenir la mateixa sensació de plaer.

Si no tenim cobertes aquestes quatre recompenses que el cos necessita, l’equilibri mental s’esfuma. Llavors, resistir-se al sucre o a altres aliments artificials es torna una tasca, no impossible, però molt difícil.

Quantes més recompenses naturals siguem capaços de recuperar, menys recompenses artificials ens demanarà el cos i a moltes menys temptacions haurem de resistir-nos.

Ara bé, si es tracta d’una situació emocionalment molt complexa, el millor que pots fer és acceptar que s’ha recorregut a aquelles recompenses artificials per sobreviure, perquè es necessitava una mica de felicitat. No passa res, és natural! Però, a partir d’aquí, quan es tingui una mica d’energia per realitzar algun canvi, s’ha de procurar recuperar el camí de les recompenses naturals ja que oferiran una major estabilitat emocional i sobretot una millor salut i qualitat de vida.

Hem de recordar que no serà fàcil però no és impossible. Tot hàbit o conducta acaba generant una via neuronal preferent, és a dir, es crea un camí o ruta per on aquella conducta pot transitar fàcilment. Quan s’ha passat per aquella via neuronal mil vegades, aquell camí està tan marcat i és tan profund que quan sorgeix una situació d’estrès és molt fàcil recoure-hi.

Davant un mal hàbit adquirit tan negatiu com la necessitat de menjar dolç, el que cal fer és impulsar la creació d’una nova via neuronal més favorable i passar-hi  quantes més vegades millor per, de mica en mica, anar-la fent més gran i més transitable. S’ha de tenir en compte que el límit d’un plaer és simplement un plaer major. Si es cau de tant en tant en el camí vell de l’hàbit addictiu, no passa res, perquè és molt profund i ens atrau com un iman. Simplement, no ens hem de rendir, cal tornar ( tan aviat com sigui possible) a reiniciar el camí saludable.

En resum, si fem les coses amb coherència i bé el cos ens recompensarà els canvis i els incorporarà de manera duradora i sense esforç.

Com diu el Sr. Carlos Pérez: “No tens un cos: ETS UN COS!”

Mima’t, cuida’t i et veuràs recompensat!

Si necessites més informació sobre com alimentar el teu cos de manera saludable, com moure’t de manera coherent i com començar a fer aquest canvi de mentalitat que necessites per poder gaudir d’una vida més feliç i plena ara en tens l’oportunitat. Fitness Integral et convida a participar al programa del REPTE Elimination Diet. Més informació a http://fitnessintegral.com/enforma/elimination-diet/

Salut i felicitat

comparteix:
  • Facebook
  • StumbleUpon
  • Twitter
  • RSS
  • LinkedIn
  • MySpace

Speak Your Mind

*


*