El dejuni: un camí oblidat cap a la salut

El dejuni ha estat practicat per la majoria dels pobles de món. No és una tècnica nova, ja que des de fa milers d’anys cultures tant d’orient com d’occident han utilitzat el dejuni com a mètode de curació i depuració.

Igualment els nens i els animals, guiats pel seu instint, fan dejuni quan es posen malalts. És una de les millors tècniques de curació física, emocional, mental y espiritual.

La curació és un procés biològic inherent als organismes vius i el dejuni possibilita que el cos, guiat per aquest instint somàtic, posi en marxa tots els processos de desintoxicació, regeneració i curació.

Durant el dejuni, tal i com diu el Dr. Karmelo Bizkarra, el cos no deixa de nodrir-se sinó que s’alimenta de les seves pròpies reserves. S’alimenta dels seu interior, dels aliments dipositats dins les cèl·lules. Quan deixem de menjar per un període determinat de temps, i mentre  existeixin reserves emmagatzemades en el cos,  parlarem de dejuni. No confondre-ho amb la inanició. Només quan les reserves del cos s’han esgotat el cos comença a digerir les parts i òrgans més vitals, aquest període és la inanició. En una persona normal, amb una constitució més o menys normal, la inanició no apareix fins a la cinquena o sisena setmana.

Mentre es fa dejuni s’activa el procés de autòlisi. L’autòlisi és el procés d’autodigestió d’aquelles cèl·lules i teixits que no són vitals i inclús poden ser perjudicials.  El dejuni, degut a que obliga al cos a dependre dels seus recursos interns, força l’eliminació dels derrames, abscessos, tumors i la reabsorció de teixits anòmals formats amb els anys. El dejuni és un temps d’eliminació o “neteja” interna.

Durant el dejuni no és moment de menjar sinó d’eliminar, renovar i regenerar. Tot això es fa guiat per la intel·ligència somàtica, aquella mateixa intel·ligència que fa que el cor bategui dia i nit, que els ronyons filtrin la sang de toxines, o el fetge desintoxiqui al cos de totes les substàncies que el perjudiquen, etc. Tots aquests òrgans, al no haver de treballar en la digestió i assimilació d’aliments, recanalitzen la seva energia cap als processos de curació. La intel·ligència somàtica modifica el repartiment energètic del cos, canalitzant-la cap a aquelles zones on la desintoxicació i curació són més necessàries.

La salut depèn de l’harmonia en el repartiment de l’energia a l’organisme i de que cada òrgan compleixi bé la seva funció.

Es podria dividir el cos en tres grans sistemes  pels quals l’energia ha de fluir de manera òptima:

El sistema de nutrició (energia necessària per la digestió, absorció i asimilació dels aliments)

El sistema de relació (energia necessària per relacionar-nos amb el món exterior: treballar, pensar, comunicar-nos i relacionar-nos amb els demés…)

El sistema d’eliminació (energia necessària per regenerar i desintoxicar el cos)

Quan cada sistema rep l’energia necessària i òptima tot flueix sense problemes i la salut n’és el resultat. Però quan, per l’estil de vida que portem on mengem constantment, no parem de treballar i anem a dormir tard, la gran majoria de l’energia es concentra en el sistema de nutrició i de relació deixant molt poca energia pel sistema d’eliminació i regeneració.

Quan aquest dèficit d’energia és molt gran o molt prolongat en el temps és quan el cos comença a desgastar-se i derivar en problemes de salut

El dejuni permet derivar l’energia del sistema de nutrició i relació (si es descansa) cap al sistema d’eliminació per afavorir els processos de regeneració i desintoxicació.

Una altra manera d’enfocar el dejuni és contemplar-lo com una forma de descans: el descans fisiològic.

Per això s’aconsella fer el dejuni en unes condicions que permetin el repòs, la tranquil·litat i sobretot el contacte amb la natura ja que d’aquesta manera ens podem “alimentar” dels seus elements (terra, aigua, aire i sol). No cal oblidar que el cos no només necessita aliments per viure sinó que a més ens nodrim dels quatre elements de la natura. Una persona sense menjar pot sobreviure varies setmanes, sense beure varis dies, sense respirar a penes uns minuts y sense la llum i l’escalfor del sol no podríem viure ni el temps que hi ha entre respiració i respiració. Com més subtil és l’aliment menys temps podem viure sense ell.

Els principals beneficis que ens aporta el dejuni són:

– Ajuda a buidar el tracte digestiu i el neteja de bactèries de fermentació i putrefacció.

– Dóna als òrgans de desintoxicació i neteja l’oportunitat de posar-se al dia i ajuda al cos a depurar-se.

– Restableix la bioquímica i la fisiologia normal del cos.

– S’eliminen els greixos i les toxines de l’organisme.

– Afavoreix la desintegració, reabsorció i eliminació de teixits nocius, abscessos i tumors.

– Rejoveneix les cèl·lules, els teixits i els òrgans.

– Permet la conservació, recuperació i recanalització de l’energia vital.

– Incrementa la capacitat digestiva i assimilació de nutrients, tant en tot l’aparell digestiu com en cada una dels milions de cèl·lules de l’organisme.

– Canvia l’estat mental afavorint una expansió de la consciència.

– Millora l’activitat i l’estat de salut general de l’organisme.

    Ara bé, com en tot en aquesta vida cal pagar un preu per aconseguir-ho. Amb certa freqüència el dejuni ve acompanyat de símptomes de desintoxicació i curació que es poden confondre amb símptomes de malaltia: mal de cap, sensació d’haver agafat la grip, boca pastosa, llengua blanca, suor més olorosa, granets a la pell, etc. Tots aquests símptomes indiquen que el cos està en procés de desintoxicació i és el petit preu que cal pagar per fer neteja. Un cop passats els beneficis superen en escreix aquests inconvenients.

    Cal tenir cal que la realització d’un dejuni ha de ser l’inici d’unes pautes de vida més saludables per poder mantenir els efectes i beneficis aconseguits durant el dejuni i la desintoxicació. Si un cop acabat el dejuni i la depuració tornem als vells hàbits, els trastorns i les malalties que hem curat aniran poc a poc reapareixent. Tardaran més o menys, però sempre acabaran aflorant.

    No s’ha d’oblidar que les malalties són un reflex de com vivim, del que no vivim, el que voldríem  viure i no ens atrevim, els anhels no realitzats, les coses pendents que no hem dut a terme, el que no ens hem atrevit a expressar, la diferència entre el que voldríem fer i el que fem, el desajust entre el que som i el que els altres volen que siguem… La malaltia comença quan intentem ser alguna cosa diferent del que som.

    Cal prendre responsabilitat de la salut d’un mateix i de tant en tanta seguir una dieta baixa en tòxics (com la que proposem des de Fitness Integral, la Elimination Diet) o un dejuni per ajudar al cos a regenerar-se i poder gaudir d’una salut òptima.

    _________________________________________________________________________

    Font: “El Poder curativo del ayuno”. Karmelo Biszarra

    comparteix:
    • Facebook
    • StumbleUpon
    • Twitter
    • RSS
    • LinkedIn
    • MySpace

    Speak Your Mind

    *


    *