Controla el gen golafre!

Per entendre la nostra naturalesa, la nostra historia i la nostra psicologia, hem d’entrar dins el cap dels nostres avantpassats caçadors-recol·lectors. Durant gairebé tota la història de la nostra espècie, els sàpiens ens hem dedicat a buscar menjar per viure. Els últims 200 anys, en què hi ha hagut cada vegada més sàpiens que s’han guanyat el pa diari com a oficinistes i treballadors urbans, i els 10.000 anys precedents, en què la major part dels sàpiens van viure com a agricultors i pastors, són un tancar i obrir d’ulls comparats amb les desenes de milers d’anys durant els quals els nostres avantpassats van caçar i recol·lectar el menjar.

El camp cada vegada més desenvolupat de la psicologia evolutiva sosté que moltes de les nostres característiques socials i

psicològiques van prendre forma durant aquesta llarga era preagrícola. Encara avui, afirmen els experts en aquest camp, el nostre cervell i la nostra ment estan adaptats a una vida de caça i recol·lecció. Els nostres hàbits són el resultat de la manera com la nostra ment de caçadors-recol·lectors interactua amb el nostre entorn postindustrial, les megalòpolis, els avions, els telèfons i els ordinadors. Aquest entorn ens proporciona més recursos materials i una vida més llarga que la que tenia qualsevol generació anterior a la nostra, però sovint ens fa sentir alienats, deprimits i estressats. Per entendre per què, argumenten els psicòlegs evolutius, hem de furgar en el món dels caçadors-recol·lectors que ens va conformar, el món on, en un pla subconscient, encara habitem.

Per què, per exemple, la gent s’atipa de menjars supercalòrics insans per al seu cos? Les societats de l’abundància d’avui en dia estan immerses en una plaga d’obesitat que s’està escampant ràpidament cap als països en vies de desenvolupament. El motiu pel qual ens afartem dels menjars més dolços i greixosos que podem trobar és tot un misteri fins que ens fixem en els hàbits alimentaris dels nostres avantpassats. A les sabanes i els boscos on habitaven, els dolços supercalòrics eren extremadament poc freqüents i el menjar en general escassejava. El recol·lector tipus de fa 30.000 anys només tenia accés a una mena d’aliments dolços: els fruits madurs. Si una dona de l’edat de pedra es trobava un arbre carregat de figues, el més raonable que podia fer era menjar-se’n com a més millor allà mateix, abans que els monos de la zona deixessin l’arbre sense ni un sol fruit. L’instint d’atipar-nos de menjar supercalòric va quedar gravat en els nostres gens. Potser avui en dia vivim en gratacels altíssims amb una nevera plena a vessar de menjar, però el nostre ADN continua pensant-se que som a la sabana. Això és el que et fa engolir una terrina de mig quilo de Häagen-Dazs que has trobat al congelador i després fer-la baixar amb una coca-cola gegant.

Font original:

Noah Harari, Yuval. “Sàpiens. Una breu història de la humanitat”. Edicions 62.

comparteix:
  • Facebook
  • StumbleUpon
  • Twitter
  • RSS
  • LinkedIn
  • MySpace

Speak Your Mind

*


*