Carxofa: un tresor entre fulles (recepta)

carxofesCom ja us vais comentar en l’artilce anterior, una mica de “mala vida” pot arribar a ser saludable però quan aquests mals hàbits s’instauren massa temps ens poden afectar negativament i poden aparèixer alteracions com retenció de líquids, augment de pes, ancietat pel dolç, digestions pesades, acidesa,…

Quan es noten alguns d’aquests símptomes és un senyal que cal posar fré a la “mala vida” i netejar el cos per tal que pugui tornar tot a la normalitat.

Doncs bé, hi ha molts aliments que en certs moments ens poden ajudar a recuperar la salut i un d’aquest és la carxofa. No et pots ni imaginar el que s’amaga entre les fulles d’una carxofa.

Aquí tens 10 raons per les quals hauries de menjar carxofes de tant en tant. De fet, durant el programa del REPTE Elimination Diet l’utilitzem en més d’una ocasió 😉

1. Les seves meravelloses propietats digestives la fan ideal per tractar malalties com l’àcid úric, el reuma i els problemes de càlculs a la vesícula biliar.

2. Redueix els triglicèrids en sang, per la qual cosa es fa realment valuosa per combatre nostre colesterol: redueix el dolent i augmenta el HDL, el considerat com a bo.

3. Ens ajuda a regular l’estrenyiment i les diarrees.

4. La carxofa té entre les seves propietats el alleujar l’acidesa d’estómac, eliminant també dolors, distensions, molèsties …

5. Gràcies als seus beneficis per reduir el colesterol. les carxofes són unes aliades magnífiques per millorar els problemes d’arteriosclerosi i la tensió alta.

6. Els seus principis per tenir cura del nostre estómac i ajudar a fer la digestió, permet que la carxofa sigui perfecta per eliminar el flux de la bilis.

7. La carxofa s’utilitza a més en les dietes, i és que gràcies a les seves fibres vegetals és més que perfecta per controlar la gana a l’absorbir l’aigua de l’estómac, donant-nos així una sensació molt adequada de sacietat.

8. La carxofa ens aporta una infinitat de vitamines i minerals: magnesi, potassi, sodi, ferro, vitamines A, vitamines B, transformen el sucre en energia … és sens dubte una hortalissa més que bàsica per a la nostra dieta diària.

9. Disposa a més de qualitats diürètiques, elimina la retenció de líquids del cos, elimina toxines … és doncs ideal per a problemes de gota, d’artritis, malalties hepàtiques, problemes circulatoris, i per reduir greixos en cas d’obesitat.

10. Hi ha estudis efectuats recentment on indiquen que gràcies als àcids cafeic, pantoteico i els flavonoides de la carxofa, són molt adequats per prevenir i millorar alguns tipus de càncer.
_________________________________________________________________________
CARXOFES A LA VINAGRETA AMB PINYONS

amanida-carxofesIngredients (per 4 persones):

  • 8 carxofes mitjanes
  • Pinyons
  • 1 pebrot vermell
  • 1 ceba gran
  • 1 llimona
  • 1 manat de julivert
  • 2 cullerades soperes de vinagre de poma 6 cullerades d’oli d’oliva
  • Pebre blanc i sal

Preparació:

Es treuen les fulles externes de les carxofes i els troncs. Es tallen longitudinalment en dues meitats, que es reserven en aigua freda i llimona.
Es posa aigua a bullir amb sal. Quan l’aigua bull hi afegim les carxofes. Quan l’aigua torni a bullir s’abaixa el foc i es tapa l’olla.

Passats uns 30 minuts de cocció, les carxofes s’escorren en un colador i es col·loquen en una safata amb la part tallada cap a dalt.
Es prepara una vinagreta barrejant la sal amb el vinagre. S’afegeix l’oli d’oliva i es bat la barreja fins que queda una emulsió uniforme.

Es talla la ceba, el pebrot vermell i el julivert i s’afegeixen a la vinagreta. Per últim, es tira aquesta salsa sobre les carxofes, que es serviran tèbies, juntament amb els pinyons.

 

Bon profit 😉

La “mala vida” pot ser saludable?

Hola amics i simpatitzants de la Elimination Diet.

Com han anat les vacances?…Espero que els que hagueu tingut alguns dies de festa els hagueu disfrutat molt i els que encara no n’hagueu tingut resistiu una mica més que aviat us arribaran.

De fet, avui us volia parlar de les vacances i com haurien de ser per ser saludables.

tapaMolta gent quan arriben les vacances es dóna a la “mala vida”. Anar a dormir tard, prendre cervesetes a la fresca i afartar-te de menjar es la tònica habitual d’aquests dies.

Però,… i si aquesta “mala vida” no ho fos tant?…I si sortir de la rutina del dia a dia fos saludable.

Doncs la veritat és que una mica de “mala vida” és necessària i saludable, sempre i quan aquesta mala vida sigui puntual i vingui precedida per un estil de vida relativament saludable.

Relaxar-se, trencar la rigidesa diària i fer una petit excés de tant en tant ens ajuda a rebaixar el nivell d’estrès, a , sentir-nos vius i a disfrutar més de la vida. De fet, una dieta 100% saludable sense cap “pecat”, rígida i avorrida segurament no ens ajudaria a ser feliços ni a poder gaudir plenament de la vida. Sortir amb els amics, tenir vida social i menjar-nos una pizza de tant en tant ens proporciona felicitat. I no hem d’oblidar que la felicitat és un pilar clau per a la salut. Per tant menjar 100% saludable el 100% del temps deixa de ser saludable. Hem vingut a aquesta vida a ser feliços, no a ser perfectes. No sé si m’explico…

Per això des de Fitness Integral i la Elimination Diet apostem per un estil de vida saludable al 80/20. És a dir, fer bondat el 80% del temps i passar-se com a molt un 20%. Així és com es pot disfrutar sense estressar-se.

Ara bé, aquesta regla a vegades cal modificar-la. Sí que en moments determinats cal anar al 100% i fer les coses ben fetes. Per exemple, si ja fa temps que no respectes el 80/20 i t’estàs passant, et sents inflat o et falta energia, seria hora de tornar a posar fil a l’agulla i ser una mica més estricte amb el que menges per poder reconduir la situació. ….Si vols saber si necessites fer un canvi en la teva alimentació et recomanem que passis el test de toxicitat de la Elimination Diet que trobarás AQUÍ!

Perquè recorda que en gran part ets el que menges.

Segur que més d’una vegada has sentit aquesta frase però… hi has reflexionat mai seriosament?
“ETS EL QUE MENGES”…
Sabies que el cos es va regenerant i que cada dia hi ha un munt de cèl·lules que moren i d’altres que neixen?
Doncs sabies que cada 30 dies aproximadament el teu fetge s’ha regenerat completament? Que en 35 dies totes les cèl·lules de la teva pell són noves? T’havies replantejat mai que avui tens un cos completament diferent del de fa uns mesos? El cos està en constant regeneració i canvi!
Pensa com l’has estat alimentant aquestes últimes setmanes i sabràs de que estàs fet ara?…

body-eat-clean-fit-fitness-Favim.com-2142876T’has plantejat mai d’on surt la matèria prima per poder fabricar aquestes cèl.lules noves? …
Doncs dels aliments i nutrients que menges. Literalment, el que menges s’acaba convertint en el teu cos!

Per tant, la dita és totalment certa! Hauríem de parar més atenció a la saviesa popular.
Tens la capacitat de decidir del que vols estar fet. Ara mateix ja portes no sé quant temps menjant com has volgut… L’estiu ha estat molt bé, la caloreta, la cerveseta, les tapes i els gelats, però ara ja és hora de tornar als bons hàbits alimentaris perquè igual que una dieta 100% saludable potser no ho és tant (si et fa infeliç i t’estressa), la dieta que has seguit durant aquestes últimes setmanes segurament tampoc. I ho saps!
El teu cos t’ho està demanant. Ja veuràs que bé que t’anirà fer una mica de neteja i proporcionar-li al teu organisme tots els nutrients que necessita per reconstruir-se i gaudir d’una salut òptima.
Des de Fitness Integral i la Elimination Diet ja ens hem posat a treballar per ajudar-te a tornar a recuperar aquell estil de vida que et fa sentir més actiu i saludable. Apunta’t al REPTE Elimination Diet que començarem molt aviat.
Kick-Out-Junk-Food

Recorda, que estàs fet del que menges. Què menjaràs tu en les pròximes setmanes?…

Posa’t les piles i dóna una cossa al cul a tot allò que a partir d’ara no et convingui i disfrutar d’un nou cos, amb més energia i vitalitat.

T’hi esperem! 😉

De què té gana la teva vida?

La nostra relació amb el menjar té el seu inici des de l’etapa fetal. A partir d’aquell moment, menjar no és només preservar la vida sinó que es va carregant de significats psicològics.

Aquests significats s’elaboren a partir de la nostra interacció amb el món (costums, rituals, creences de les nostres famílies, societat, temps en què ens ha tocat viure..) però també a través de la relació amb el nostre interior (autoimatge corporal, autoestima i autoconcepte).

Menjar és més que el simple fet de proveir nutrients al cos. El menjar s’ha convertit no només en el què i el quant  (tipus d’aliments i quantitat de nutrients o calories ingerides) sinó en alguna cosa més. Ens referim sobretot a la relació psicològica que tenim amb els aliments. No es pot separar la part biològica i fisiològica de l’acte de menjar amb la vinculació emocional i afectiva que tenim.

Nodrir-nos és un acte de supervivència però també de seguretat psicològica. Es molt important que a part del què i del quant ens comencem a plantejar per què mengem  i com mengem.

Així la frase de “Ets el que menges” és tan certa com “Menges el que ets”.

El menjar és un reflex, és una projecció, una extensió de qui soms. Per tant, la nostra relació amb el menjar és una de les formes més eloqüents on identificar les coses que pensem, creiem, sentim, valorem, volem….en fi, qui soms.

La psicòloga Mireia Bosch, col.laboradora de Fitness Integral i la Elimination Diet proposa un exercici molt senzil però a l’hora molt potent… La pròxima vegada que et posis a menjar, abans de començar, et demanem que reflexionis per un moment i responguis a la següent pregunta…

Què diu el teu plat de tu?…


No hi ha respostes correctes o incorrectes, simplement, es tracta d’observar com mengem; és una invitació a observar qui soms. Recorda que el que soms, es projecte en tot el que fem, també en l’acte de menjar.

La  nostra relació amb el menjar és una porta d’entrada a nosaltres mateixos. És una via d’autoconeixement i autoexploració i si nosaltres ho decidim així es pot convertir en un gran vehicle de creixement personal. Ens pot permetre entendre el perquè mengem certs aliments, la necessitat que tenim de picar constantment… en definitiva, ens ensenya de què té gana la nostra vida. Perquè en la gran majoria dels casos ens posem coses a la panxa no pas per gana sinó per omplir un buit diferent. Es tracta d’entendre què estem omplint amb el menjar que no omplim amb la vida que portem i així poder fer els canvis pertinents que ens permetran ser més feliços.

És per això que en el REPTE Elimination Diet hem apostat per fer un canvi integral, on no només tindrem en compte la nutrició i l’exercici físic, sinó també tot allò que pot ajudar-te a estar més saludable i sentir-te més feliç.

Si t’apuntes al REPTE Eliminatin Diet a mesura que avança en el programa aniràs entenent perquè fins ara t’havia costat tant perdre pes, o controlar els antulls i les ganes pel dolç… A més adquiriràs noves eines i estratègies per tal de gestionar millor totes aquelles situacions que et poden fer tornar a recaure en aquells mals hàbits que saps que no t’ajuden a ser la persona que vols i et mereixes ser.

Recorda aquesta frase, és el “quid” de la qüestió… 😉

Recorda aquesta pregunta la pròxima vegada que et trobis davant d’un plat de menjar…“Què diu el teu plat de tu?”. Assegura’t que el que et transmeti sigui positiu, et dongui força i autoestima. Omple’t la panxa per la gana real que tens i no pas per les angoixes, frustracions o l’aborriment.

Salut i bon profit 😉

Combatre la diabetis i l’obesitat comença amb tu

Fitness Integral i la Elimination Diet en motiu de la 24ª edició de La Marató de TV3 que se celebrarà el pròxim 13 de desembre i que estarà dedicada a la diabetis i l’obesitat vol aportar el seu granet de sorra per despertar una nova consciència sobre com portar un estil de vida més responsable, actiu i saludable que ajudi a prevenir aquesta malaltia.

Sabies que el 80% dels casos de diabetis tipus 2 es poden prevenir adoptant un estil de vida més saludable com el que promovem des de Fitness Integral i la Elimination Diet?

Per si algú encara no està familiaritzat amb la diabetis direm que aquesta malaltia està provocada per la incapacitat del cos (pàncrees)  per segregar insulina i així poder gestionar correctament els nivells de sucre en sang.

A Espanya en els últims dos anys aquesta malaltia ha augmentat un 33,41% en persones adultes. Si no ens hi posem seriosament i canviem els nostres hàbits al 2035 serà el doble: 5,1 milions de persones. I no és una malaltia que es pugui agafar a la lleugera ja que mata a més de 25.000 espanyols cada any. Per posar-ho en perspectiva dir que per càncer en moren 6.300.

Els experts pronostiquen que, si no canviem la manera d’alimentar-nos i comencem a fer més exercici, en un futur no gaire llunyà (2035) 1 de cada 10 habitants del planeta tindrà un pàncrees disfuncional incapaç de produir insulina per mantenir nivells normals de glucosa en sang.

Per aquest motiu avui volem parlar de la necessitat de canviar les recomanacions oficials i tradicionals (piràmide nutricional) per poder prevenir i lluitar contra aquesta plaga de diabetis i obesitat.

T’has preguntat mai si les recomanacions nutricionals que ens aconsellen seguir (piràmide nutricional) es basen en ciència, són coherents, i el més important de tot, són realment saludables?

Potser no t’havies fet mai aquestes preguntes, veritat?

Doncs ja era hora! Anem a intentar trobar una resposta a aquestes tres preguntes.

1.- Les recomanacions nutricionals oficials SÓN CIENTÍFIQUES?

Per poder respondre a aquesta primera qüestió cal explicar d’on surt la piràmide nutricional i qui la va inventar.

Us presento al Sr. Ancel Keys, un científic molt prestigiós del segle XX que durant la dècada dels 50’s va presentar un estudi que va anomenar “The seven country study”. Aquest estudi va observar la relació que hi havia entra el consum de greix a la dieta i la mortalitat. Segons els resultats que va presentar sembla obvi pensar que a més consum de greix més mortalitat. El problema és que el Sr. Ancel Keys va “manipular” una mica els resultats ja que aquest estudi no es va fer amb 7 països sinó amb 22. Quan es posen tots els resultats sobte la taula la relació ja no queda tan clara ja que hi ha molts països com per exemple Suència que consumeixen igual o més greix que els E.E.U.U i tenen un índex de mortalitat de la meitat. El problema és que aquesta manipulació dels resultats es va saber molt més tard i no va tenir massa ressò mediàtic. Mentrestant, al congrés dels Estats Units, alguns senadors van tenir coneixement d’aquest estudi i de la gran relació que semblava haver-hi entre el consum de greix i l’índex de mortalitat i es van posar a treballar per intentar millorar la dieta dels seus conciutadans. El gran error va ser preguntar i demanar assessorament al Departament d’Agricultura. Suposo que ja pots imaginar-te cap a on van anar les seves recomanacions, veritat? Aquest departament va recomanar substituir el greix per carbohidrats i sobretot carbohidrats derivats dels cereals.

Això va ser un gran error ja que no hi ha cap evidència científica (rigorosa) que demostri que els cereals siguin la font d’energia més saludable que existeix. De fet, s’ha demostrat que els carbohidrats de verdures, el greix i la proteïna de qualitat és d’on haurien de provenir la gran majoria de les calories  d’una dieta saludable, i no els carbohidrats dels cereals.

I si se sap de fa temps que els cereals no són tan bons com ens han volgut fer creure… com és que no ho canviem?

Bona pregunta! Jo també me l’he fet moltes vegades. La conclusió a la que he arribat és que…No interessa! Hi ha tants interessos econòmics per mantenir les coses com estan que no hi ha cap voluntat per canviar-ho.

De fet, la Directora General de l’Organització Mundial de la Salut, la Dra. Margaret Chan, en el seu discurs d’apertura de la 8èna  Conferència Mundial de Promoció de la Salut del 2003 ja va acusar sense cap dubte a la indústria alimentaria i a les administracions públiques de bona parts dels governs assistents de manipular les polítiques de salut pública en benefici de les grans empreses.

Aquestes acusacions no costen gaire de creure quan es dóna un cop d’ull als patrocinadors dels congressos i formacions que reben els nutricionistes del nostre país.

Què creus que els explicaran aquestes empreses als professionals de la salut?… Que recomanin menjar verdura o que recomanin consumir els seus productes?…

CONCLUSIÓ: A la resposta de si les recomanacions oficials són científiques o no, al meu entendre puc dir que… NO. No només no estan basades en ciència sinó que a més estan manipulades!

2.- Les recomanacions nutricionals oficials SÓN COHERENTS?

Hi ha una frase de Theodosius Dobzhandky, un científic i genetista de principis del S. XX que deia:

“Res en medicina té sentit sense la biologia, però res en biologia té sentit sense l’evolució”

Per tant, d’aquesta reflexió s’extreu que res en medicina té sentit sense l’evolució. Cal tenir molt més en compte allò que ens ha funcionat durant milions d’anys i continuar fent-ho i evitar aquelles coses que no ens han anat bé i ens han perjudicat.

Per això cal entendre que tot i haver evolucionat molt ( el nostre entorn ha canviat completament, vivim en cases, conduïm cotxes, volem en avió i hem arribat a la lluna) la nostra fisiologia continua sent pràcticament la mateixa.

Per tant, avui en dia nostres gens encara porten la marca d’haver-se forjat fa centenars de milers d’anys. El nostre cos encara espera rebre una alimentació semblant a la que tenien els nostres avantpassats caçadors i recol·lectors i no una alimentació basada en productes i aliments nous que ni existien fa uns pocs anys enrere.

I no ens enganyem, no val dir allò de… “Però si hem menjat pa tota la vida”. Potser tu sí que has menjat pa tota la vida, i potser els teus pares i avis també però des d’una perspectiva evolutiva tota la vida hauria de ser tota la vida de l’homo sàpiens.

La taula següent demostra que de fet ens hem passat gran part de la nostra vida menjant plantes vegetals i animals i no cereals ni productes derivats d’aquests.

Com pots veure ens hem passat més de 6.600 generacions com a caçadors-recol.lectors. No va ser fins a la Revolució Agrícola (ja en vaig parlar en aquest article) fa unes 333 generacions enrere que vam començar a basar la nostra dieta en cereals (blat). I fa tan sols 4 generacions, des de la Revolució Industrial que consumim menjar escombraria.

CONCLUSIÓ: A la resposta de si les recomanacions oficials són coherents amb la nostra evolució, la resposta és…NO. El nostre cos no pot gestionar tots aquests canvis tan recents, poc coherents amb la nostra fisiologia i com veurem tan poc saludables.

3.- Les recomanacions nutricionals oficials SÓN REALMENT SALUDABLES?

Com que diuen que una imatge val més que mil paraules aquí tens una gràfica on mostra l’evolució dels Estats Units en referència a l’obesitat i la diabetis. Com pots comprovar és esfereïdor l’increment d’aquests dos problemes de salut.

No és qüestió de simplificar-ho i atribuir tota la culpa a un sol factor ja que els mals hàbits els hem adquirit per moltes bandes (publicitat enganyosa i agressiva per part de la indústria alimentaria, el sedentarisme, de la mandra de la gent per informar-se degudament, etc..) però el que està clar és que les recomanacions oficials basades en la piràmide nutricional no han ajudat gens.

Segons Adelardo Caballero, president de l’Institut Espanyol de l’Obessitat:

“El percentatge d’espanyols amb sobrepès l’any 1998 era del 35% mentre que al 2011 ja s’ha superat el 60%. En una dècada el creixement ha estat espectacular i no es té previsió que les condicions socials canviïn. De seguir així el 90% dels espanyols patiran sobrepès en menys de 15 anys”

CONCLUSIÓ: A la resposta de si les recomanacions oficials són saludables la resposta és…NO. Tenint en compte tot el que acabem d’exposar cal una revisió en profunditat de les recomanacions que s’estan donant a nivell de nutrició. Calen unes recomanacions més científiques, sense interessos al darrere, més coherents i sobretot molt més saludables.

Des de Fitness Integral i la Elimination Diet som força crítics amb les recomanacions oficials i des d’aquí animem a tothom a replantejar-se el seu estil de vida i la forma en què menja.

Si necessites més informació de perquè cal minimitzar el consum de cereals, quins aliments són millors i, sobretot, vols conèixer la proposta alternativa que oferim nosaltres, DESCARREGA’T aquest vídeo on hi trobaràs una presentació complerta del que acabem d’explicar.

http://fitnessintegral.com/enforma/presentacionsxerrades-virtuals/

També et pots DESCARREGAR GRATIS el llibre de la Elimination Diet i els llibres de Receptes que segur que t’ajudaran a fer aquests primers passos cap a una nova manera d’entendre i viure l’alimentació.

http://www.dietasaludablefitnessintegral.com

I per acabar no podem deixar d’animar a tothom a col·laborar amb la Marató de TV3 d’aquest pròxim 13 de desembre. La diabetis i l’obesitat és poden combatre. Comença-la a guanyar tu. Cuida’t!

Revolució Agrícola: El frau més gran de la història!

Durant 2,5 milions d’anys, els humans es van alimentar a còpia de recol·lectar plantes i caçar animals. L’Homo erectus, l’Homo ergaster i els Neandertals agafaven figues silvestres i caçaven ovelles salvatges sense decidir on arrelarien les figueres, en quin prat pasturaria un ramat. No tenia cap sentit fer una altra cosa quan aquell estil de vida els facilitava aliment suficients.

Tot això va canviar fa uns 10.000 anys, quan els sàpiens van començar a dedicar gairebé tot el seu temps i els seus esforços a manipular la vida d’uns quants animals i plantes. Des que sortia el sol fins que es ponia, els humans sembraven llavors, regaven plantes, arrencaven males herbes i portaven a pasturar les ovelles. Aquesta feina, va pensar, els proporcionaria més fruits, cereals i carn. Va ser una revolució en la forma de vida dels humans: la REVOLUCIÓ AGRÍCOLA.

La transició cap a l’agricultura va començar el 9.500 – 8.500 aC a la zona muntanyosa del sud-est de Turquia, a l’oest de l’Iran i al Pròxim Orient.  Cap al 9.000 aC, els humans van començar a domesticar cabres i a conrear el blat; cap al 8.000 aC, pèsols i llenties; cap al 5.000 aC, oliveres; els cavalls es van començar a domesticar cap al 4.000 aC, i les vinyes es cultiven a partir del 3.500 aC. Altres animals i plantes van venir posteriorment però es pot dir que cap al 3.500 aC la principal onada de domesticació i conreu s’havia acabat. Encara avui en dia, amb totes les nostres tecnologies avançades, més del 90% de les calories que alimenten la humanitat surten d’un grapat de plantes que els nostres avantpassats van començar a cultivar entre el 9.500 i el 3.500 aC: blat, arròs, blat de moro, patates, mill, ordi.

En un moment determinat, els experts van proclamar que la Revolució Agrícola va ser un gran salt endavant per a la humanitat.

Van explicar un conte sobre el progrés, activat per la capacitat del cervell humà. L’evolució havia fet gent cada vegada més intel·ligent. Al final, la gent era tan llesta que havia pogut desxifrar els secrets de la naturalesa i havia pogut domesticar ovelles i cultivar blat. Tan bon punt va passar això, els sàpiens van abandonar alegrement la vida perillosa, dura i sovint espartana dels caçadors-recol·lectors i es van disposar a gaudir de l’agradable vida d’abundància dels agricultors.

Aquest conte és una fantasia! No hi ha res que demostri que amb el pas del temps la gent guanyés en intel·ligència. Els caçadors-recol·lectors coneixien els secrets de la naturalesa molta abans de la Revolució Agrícola, ja que la seva supervivència depenia d’un coneixement profund dels animals que caçaven i de les plantes que recollien. En lloc de comportar una nova era de vida regalada, la Revolució Agrícola va comportar per als agricultors una vida generalment més difícil i menys satisfactòria que la dels caçadors-recol·lectors, i corrien més perill de morir de gana o de malaltia. Sens dubte la Revolució Agrícola va fer créixer la quantitat total de menjar que hi havia a disposició de la humanitat, però l’excedent d’aliments no es va traduir en una dieta més sana o en més temps de lleure, sinó que va donar lloc a explosions demogràfiques i a unes elits privilegiades. L’agricultor tipus treballava més que el caçador-recol·lector tipus, i a sobre menjava pitjor. La Revolució Agrícola va ser el frau més gran de la història.

Qui en va ser responsable? Els culpables van ser un grapat d’espècies vegetals, incloent-hi el blat, l’arròs i les patates. Aquestes plantes van “domesticar” l’Homo sapiens, i no pas a l’inrevés.

Pensem un moment en la Revolució Agrícola des del punt de vista del blat. Fa10.000 anys, el blat era una herba salvatge, una de tantes, confinada a una petita zona de l’Orient Mitjà. De sobte, al cap de pocs mil·lennis, creixia a tot el món. Segons els criteris bàsics evolutius sobte la supervivència i la reproducció, el blat s’ha convertit en una de les plantes amb més èxit de la història de la Terra.  El blat avui en dia cobreix més de 2,25 milions de quilòmetres quadrats de la superfície terrestre, gairebé deu vegades la mida de la Gran Bretanya.

Com s’ho va fer aquesta herba per passar de ser insignificant a ser omnipresent?

Ho va aconseguir manipulant l’Homo sapiens a conveniència seva. Fins feia uns 10.000 anys, aquell simi havia portat una vida bastant còmoda caçant i recol·lectant, però llavors va començar a dedicar cada vegada més esforços a cultivar el blat. Al cap d’un parell de mil·lennis, els humans de molts llocs del món gairebé no feien altra cosa que cuidar aquesta planta de sol a sol. No va ser fàcil. El blat era molt exigent. No li agradaven les roques i les pedres, o sigui que els sàpiens s’esllomaven netejant els camps. Al blat no li agradava compartir l’espai, l’aigua i els nutrients amb altres plantes, de manera que els homes i les dones feien llargues jornades per treure les males herbes sota un sol de justícia. El blat era propens a patir plagues, de manera que els agricultors l’havien de guardar i protegir. El blat tenia molta set, per tant els humans havien de traginar aigua de les fonts i els rierols per regar-lo. I el blat tenia tanta gana que fins i tot va obligar els sàpiens a recollir fems d’animals per alimentar la terra on creixia.

El cos de l’Homo sapiens no havia evolucionat per fer aquestes tasques. Estava adaptat a enfilar-se a les pomeres i a córrer darrere les gaseles, no pas a retirar tocs d’un camp i a portar-hi galledes plenes d’aigua. La columna vertebral, els genolls, el coll i el pont dels peus dels humans ho van pagar molt car. Hi ha estudis d’esquelets primitius que indiquen que la transició cap a l’agricultura va comportar un munt de problemes físics, com ara vèrtebres dislocades, artrititis i hèrnies. A més, les noves tasques agrícoles exigien tanta dedicació que la gent es va veure obligada a establir-se permanentment a prop dels camps de blat. Això va alterar completament la seva forma de vida.

Així doncs, no vam ser pas nosaltres, els que vam “domesticar” el blat: va ser ell, el que ens va domesticar a nosaltres. La paraula domesticar ve del llatí domus que vol dir “casa”. Qui viu en cases? Nosaltres, no pas el blat!

Com s’ho va fer el blat per convèncer l’Homo sapiens que canviés una vida bastant bona per una existència més desgraciada? Què li oferia el blat com a compensació?

No li oferia pas una dieta més sana. Recordem-ho: els humans són simis omnívors que prosperen sobre a base d’un ampli ventall d’aliments. Els cereals només eren una petita part de la dieta humana abans de la Revolució Agrícola. Una dieta basada en els cereals és pobra en minerals i vitamines, difícil de pair i molt dolenta per a les dents i les genives.

El blat no va donar seguretat econòmica a la gent. La vida d’un camperol era menys segura que la dels caçadors-recol·lectors, que comptaven amb dotzenes d’espècies per sobreviure i per tant podien trampejar els anys difícils encara que no tinguessin reserves d’aliments. Si la disponibilitat d’una espècie es reduïa, podien recol·lectar i caçar una altra espècie en més quantitat. En canvi  un cop arribada la Revolució Agrícola els sàpiens van passar  a dependre d’una varietat molt limitada de plantes. En moltes zones, depenien d’un sol aliment, com ara el blat. Si les pluges fallaven o arribava una plaga de llagostes, els camperols morien a milers i fins i tot a milions.

El blat tampoc podia oferir seguretat contra la violència. Els primers agricultors eren tan violents, o fins i tot més, com els seus avantpassats caçadors-recol·lectors, ja que tenien més propietats i necessitaven terra per plantar. Perdre terres de pastura a mans dels veïns podia significar passar de subsistir a morir d’inanició. Quan un grup de caçadors-recol·lectors se sentia acorralat p un per un rival més fort, normalment marxava. Quan un enemic més fort amenaçava un poblat agricultor, la retirada significava renunciar als camps, les cases i els graners. En molts casos, això condemnava els que fugien a morir de gana. Els agricultors, per tant, tendien a no cedir terreny i a lluitar fins al final.

Sens dubte, la vida del poblat va aportar alguns beneficis immediats als primers agricultors, com per exemple més protecció contra els animals salvatges, la pluja i el fred. En general, però probablement els desavantatges pesaven més que els avantatges.  Això es fa difícil d’apreciar per a la gent de les societats pròsperes d’avui en dia. Com que vivim en l’abundància i la seguretat, i l’abundància i la seguretat s’han construït sobre els fonaments de la Revolució Agrícola, suposem que aquesta revolució va ser meravellosa. Ara bé: és erroni jutjar milers d’anys d’història des d’una perspectiva actual.

Així doncs, què va oferir el blat als camperols? A les persones com a individus no els va oferir res, però sí que va aportar una cosa a l’Homo sapiens com a espècie. Cultivar blat proporcionava molt menjar per unitat de territori, i per tant permetia a l’Homo sapiens multiplicar-se de manera exponencial. Cap a l’any 13.000 aC, quan la gent s’alimentava a partir de la recol·lecció de plantes silvestres i de la caça d’animals salvatges, la zona del voltant de l’oasi de Jericó, a Palestina, podia mantenir com a màxim un grup nòmada de 100 persones relativament sanes i ben nodrides. Cap a l’any 8.500 aC, els camps de blat de l’oasi mantenien una població de més de 1.000 persones apinyades, que patien moltes més malalties i malnutrició.

Així doncs, amb l’establiment dels poblats permanents i l’augment de les provisions de menjar, la població va començar a créixer. El fet de deixar el nomadisme va permetre a les dones tenir un fill cada any. Els nadons deixaven de mamar de més petits, ja que els podien alimentar amb farinetes, i les dones podien tornar més aviat a treballar els camps. Aquest creixement de població va fer que la gent acabés vivint en nuclis infestats de malalties, on els nens s’alimentaven més de cereals i menys de llet materna cosa que  va fer augmentar la mortalitat infantil. A la majoria de les societats agrícoles almenys un de cada tres nens es moria abans d’arribar als vint anys. L’augment dels naixements, però, va continuar superant el de les morts; els humans van continuar tenint cada vegada més fills.

Ara bé, de la mateixa manera que l’èxit econòmic d’una empresa es mesura només per la quantitat de diners que té al compte del banc i no pas per la felicitat dels seus empleats, l’èxit evolutiu d’una espècie es mesura per la quantitat de còpies del seu ADN i no pas l’erradicació de la fam, la disminució del patiment o l’obtenció de més felicitat. Des d’aquesta perspectiva, mil còpies són sempre millor que cent.

Aquesta és l’essència del a Revolució Agrícola: la capacitat de mantenir més gent viva en pitjors condicions.

____________________________________________________________________________________

Font original:

Noah Harari, Yuval. “Sàpiens. Una breu història de la humanitat”. Edicions 62.

Controla el gen golafre!

Per entendre la nostra naturalesa, la nostra historia i la nostra psicologia, hem d’entrar dins el cap dels nostres avantpassats caçadors-recol·lectors. Durant gairebé tota la història de la nostra espècie, els sàpiens ens hem dedicat a buscar menjar per viure. Els últims 200 anys, en què hi ha hagut cada vegada més sàpiens que s’han guanyat el pa diari com a oficinistes i treballadors urbans, i els 10.000 anys precedents, en què la major part dels sàpiens van viure com a agricultors i pastors, són un tancar i obrir d’ulls comparats amb les desenes de milers d’anys durant els quals els nostres avantpassats van caçar i recol·lectar el menjar.

El camp cada vegada més desenvolupat de la psicologia evolutiva sosté que moltes de les nostres característiques socials i

psicològiques van prendre forma durant aquesta llarga era preagrícola. Encara avui, afirmen els experts en aquest camp, el nostre cervell i la nostra ment estan adaptats a una vida de caça i recol·lecció. Els nostres hàbits són el resultat de la manera com la nostra ment de caçadors-recol·lectors interactua amb el nostre entorn postindustrial, les megalòpolis, els avions, els telèfons i els ordinadors. Aquest entorn ens proporciona més recursos materials i una vida més llarga que la que tenia qualsevol generació anterior a la nostra, però sovint ens fa sentir alienats, deprimits i estressats. Per entendre per què, argumenten els psicòlegs evolutius, hem de furgar en el món dels caçadors-recol·lectors que ens va conformar, el món on, en un pla subconscient, encara habitem.

Per què, per exemple, la gent s’atipa de menjars supercalòrics insans per al seu cos? Les societats de l’abundància d’avui en dia estan immerses en una plaga d’obesitat que s’està escampant ràpidament cap als països en vies de desenvolupament. El motiu pel qual ens afartem dels menjars més dolços i greixosos que podem trobar és tot un misteri fins que ens fixem en els hàbits alimentaris dels nostres avantpassats. A les sabanes i els boscos on habitaven, els dolços supercalòrics eren extremadament poc freqüents i el menjar en general escassejava. El recol·lector tipus de fa 30.000 anys només tenia accés a una mena d’aliments dolços: els fruits madurs. Si una dona de l’edat de pedra es trobava un arbre carregat de figues, el més raonable que podia fer era menjar-se’n com a més millor allà mateix, abans que els monos de la zona deixessin l’arbre sense ni un sol fruit. L’instint d’atipar-nos de menjar supercalòric va quedar gravat en els nostres gens. Potser avui en dia vivim en gratacels altíssims amb una nevera plena a vessar de menjar, però el nostre ADN continua pensant-se que som a la sabana. Això és el que et fa engolir una terrina de mig quilo de Häagen-Dazs que has trobat al congelador i després fer-la baixar amb una coca-cola gegant.

Font original:

Noah Harari, Yuval. “Sàpiens. Una breu història de la humanitat”. Edicions 62.

Per baixar de pes cal fer dieta?

La resposta és… No!

Fer dieta per baixar de pes és el primer pas cap al fracàs. Quanta gent fa dieta per baixar de pes i no ho aconsegueix? O quantes d’aquestes persones aconsegueixen baixar uns quilets i els tornen a recuperar tan bon punt deixen de seguir la dieta?

Quan algú vol baixar de pes el primer que cal fer és treure’s del cap l’objectiu de baixar de pes. En aquests casos l’objectiu ha de ser en termes de salut i no només de baixar de pes. Cal treballar per introduir els canvis que li fan falta a la persona per millorar aquells aspectes de la seva vida que no estan anant massa bé. Per exemple, si una persona amb sobrepès es nota cansada i sense energia el que no ha de fer és posar-se a fer dieta i menjar encara menys. Això l’esgotarà encara més! El que ha de fer és intentar millorar aquells aspectes que li aportaran més energia i vitalitat com per exemple descansar més, anar a dormir més aviat i sobretot alimentar-se millor i menjar aliments de qualitat que li proporcionin aquells nutrients i energia que li falta. Ah, i per energia no em refereixo a menjar més pasta o pa… aquests aliments que la gent associa a energia més que donar-te’n te la treu! Moltes calories (de poca qualitat i valor nutricional) no equival a tenir més energia i vitalitat.

Per tant, si tens problemes de pes i vols solucionar-ho oblida’t de la bàscula i les dietes i centra’t en millorar la teva salut en general. Un cos saludable no acumula sobrepès! En la majoria dels casos quan una persona s’engreixa no sol ser perquè menja massa quantitat d’aliments saludables sinó que el gran problema és que menja massa aliments que no li convenen i pota un estil de vida que no l’ajuda a mantenir un estat òptim de salut (i per això s’engreixa).

Des de l’Elimination Diet posem tots els nostres esforços a transmetre aquesta idea. De fet la Elimination Diet no és una “dieta” i no té res a veure amb les dietes que hagis pogut conèixer fins ara.

En primer lloc, no s’han de comptar calories i per tant no hauràs de menjar menys ni passar gana. I per tant, tampoc et demanarem en cap moment que segueixis cap d’aquells mètodes absurds on t’aconsellen substituir àpats per batuts i barretes ni aquells que fan combinacions estranyes d’aliments que són inviables de seguir.

Són tots aquests mètodes els que han donat un sentit negatiu a la paraula “dieta”. Ja saps a què ens referim, veritat? Ens referim a totes aquelles dietes que es basen en solucions temporals, aquelles que has de fer durant un temps curt per “arreglar alguna cosa” abans de tornar a menjar exactament les mateixes porqueries que menjaves abans.

Com ja t’hem comentat aquestes dietes no funcionen i no són viables a llarg termini. Per tant el primer que cal fer si es vol baixar de pes és deixar de centrar-se  NOMÉS en baixar de pes. També cal canviar aquesta connotació negativa a la paraula “dieta” i substituir-la per una altra molt més positiva i beneficiosa par a la teva salut.

Per això a partir d’ara (i no només mentre estiguis fent la Elimination Diet) ens agradaria que cada vegada que pensessis en fer dieta com:

“ La manera en què menges cada dia per veure’t i sentir-te bé, i poder rendir al màxim”

Res més que això! Però res Menys que això també!

Si penses d’aquesta manera, el fet d’estar fent dieta no hauria de ser avorrit, no hauria de ser pesat i per suposat no hauria de ser una lluita constant entre tu i el menjar. De fet, es convertirà en el que hauria hagut de ser sempre; la manera que menges per veure’t i sentir-te bé, i rendir al màxim!

Només cal que abans de posar-te una cosa a la boca et preguntis si aquell aliment t’ajuda a millorar la salut o no. Si la resposta és SÍ, llavors menja-te’l… Si la resposta és NO, millor que no te’l mengis!

És així de senzill!

Ara et pot semblar molt complicat deixar de menjar certs aliments que no t’ajuden però normalment sol fer més mandra el fet de pensar que hem de canviar d’hàbits que no pas el fet de fer-ho. I encara és més fàcil quan aquest canvi és assessorat tal i com et plantegem des de la Elimination Diet i el REPTE Elimination Diet.

Els que ja han fet el REPTE Elimination Diet ja saben a què ens referim. Tots ells comenten que el fet d’iniciar aquest canvis d’hàbits conjuntament amb la resta del grup ajuda a sentir-se acompanyat. A més, tenir accés directe i rebre el suport diari (llistes de la compra, menús, exercici físic, consells saludables…) dels professionals que hi estem al darrere (psiconeuroimmunòlegs, assessors de salut i nutricionistes) fa que tots aquests canvis es produeixin quasi de manera natural.

I perquè vegis com hauria de ser un menú setmanal saludable aquí tens un exemple dels menús que la Marta Expósito (nutricionista) passa als participants al REPTE Elimination Diet. A que no sembla un menú de “dieta” 😉


Fixa’t que hi ha una llista de la compra. La planificació és molt important ja que t’assegura tenir els productes necessaris per poder seguir correctament el menú i també t’ajuda a decidir que  no compraràs aquells “aliments” que no t’ajuden a millorar la salut.

També veuràs que en aquest menú hi ha 5/6 àpats al dia. Això no vol dir que s’hagin de fer tots. De fet, la nostra recomanació és que com a molt se’n facin tres al dia (esmorzar, dinar, sopar) i que s’eviti picar entre hores. Ara bé, com que hi ha persones (sobretot les que estan enganxades al sucre i als cereals) que el seu metabolisme és bàsicament glucolític (crema sucre) enlloc de tenir un metabolisme predominantment lipolític (crema greix)  donem l’opció de menjar entre àpats però sempre amb la idea d’anar-los reduint a mesura que sigui possible.

Apa, anima’t i introdueix més i millors hàbits saludables a la teva vida! Ja veuràs com no és tan difícil i els canvis que notaràs valen molt la pena!

Tots els productes ecològics i de dietètica són saludables?

Cada vegada més gent va a les botigues de dietètica a comprar aliments ecològics i productes  alternatius saludables. Ara bé, tots els productes ecològics i els que es troben en aquestes botigues són més saludables que els que podem comprar en altres llocs?…

La resposta és… “Depèn”!

No hem de caure en el parany de creure que un producte pel fet de ser ecològic ja és saludable. Si compres un producte ecològic tan sols t’assegures d’estar consumint un producte lliure de manipulacions genètiques, productes químics i/o pesticides (que ja és molt important), però no assegures  que sigui saludable.

El que determinarà si un producte és saludable o no són els ingredients dels quals està fet. Si els ingredients són naturals, poc processats o manipulats i no contenen substàncies nocives per a la salut llavors el producte serà saludable, sinó…NO!

Un exemple molt clar podrien ser les galetes ecològiques. La meva resposta  com a assessor de salut, si algú em pregunta si hi ha galetes saludables és … “No hi ha cap galeta comercial saludable!”

Si us fixeu amb els ingredients d’aquests productes hi trobareu farines refinades de blat, farines d’espelta (no ens enganyem, és el mateix que el blat!), sucre, sucre moreno, agave (és pitjor que el sucre ja que és fructosa pura), olis vegetals (gira-sol, palma…), emulgents (lecitina de soja, gluten…) i altres ingredients que segurament ni tu ni jo sabem què són.

Per tant, aquestes galetes tot i ser ecològiques no són saludables! No t’hi gastis els diners i  molt menys les compris pensant que són aptes per als nens!

Un altre exemple de productes que la gent compra (i es gasta un dineral) pensant que són saludables són les típiques hamburgueses vegetals de SEITAN (gluten de blat) o TOFU (soja)

Molta gent pensa que ser vegetarià és més saludable que seguir una dieta que inclogui carn i/0 peix. Bé, això és molt discutible i cal tenir en compte molts matisos. Si una persona és vegetariana per raons ètiques i morals, ja que no està d’acord amb com es cuiden i crien els animals, té tot el meu respecte i admiració. Ara bé, qui sigui vegetarià tan sols perquè creu que així menjarà més saludable… llavors sincerament crec que s’equivoca.

El consum responsable de carn i/0 peix (sempre que sigui de qualitat, i en aquest cas sí que recomanem que sigui ecològica i/o salvatge) és indispensable per obtenir tots els nutrients que el cos necessita. A més, un altre problema d’algunes persones que es consideren “vegetarianes” és que de vegetarianes en tenen ben poca cosa. L’arrel etimològica de la paraula vegetarià prové de la paraula vegetal. Si la dieta d’un vegetarià es basa en gran mesura en verdura, fruita i en els suplements necessaris per evitar qualsevol carència nutricional llavors aquesta persona està portant una dieta vegetariana força saludable. Ara bé, si la dieta d’aquest vegetarià es basa en cereals (pasta, arròs, pa, pizzes, galetes, tofu, soja, seitan…) llavors ja no es pot considerar vegetarià sinó més aviat “pastivor”. I això ja no és gens saludable.

Problemes del consum de cereals i productes amb gluten (sobretot de blat)

El principal problema de basar la dieta en cereals (recomanació nutricional oficial) és que el consum  exagerat de cereals desplaçarà el consum d’altres aliments molt més nutritius i saludables. És a dir, com més macarrons, espaguettis o pa mengis, segurament menys espai hi haurà a la teva dieta per consumir verdures i altres vegetals molt més densos en nutrients.

Per què no ens enganyem,… ens han venut que els cereals (i sobretot els integrals) ens aporten molta energia i nutrients però la realitat és que l´únic que ens aporten són calories buides si les comparem amb aliments com la fruita i les verdures. Aquí en teniu un exemple:

El pa/macarrons no arriba ni a 100 en l’escala de nutrients mentre que la majoria de fruites i verdures estan cinc vegades més amunt. Per exemple els espinacs estan quasi a 1000 (10 vegades més nutritius que qualsevol cereal!).

Un altre problema dels cereals (sobretot blat) i molts llegums (sobretot soja) és l’alt contingut que tenen en “antinutients”. Els antinutients (fitats, prolamines, saponines…) són substàncies bioactives de protecció que tenen les plantes per evitar ser menjades. A cap ésser viu li agrada que se’l mengin, per això tots han desenvolupat estratègies per protegir-se dels depredadors.

Per exemple, un conill per evitar ser caçat córrer, un ocell vola i un camaleó es camufla, veritat?

Doncs les plantes (que no poden córrer ni volar) també han desenvolupat estratègies per defensar-se.

Algunes plantes com els cactus han desenvolupat punxes, altres com alguns bolets tenen verí i els cereals i els llegums contenen antinutrients!

Els antinutrients són substàncies nocives per a l’intestí. Un cop ingerits afecten la funció de l’intestí i augmenten la permeabilitat intestinal  interferint així en l’absorció de nutrients com demostren molts estudis. Aquí en tens algun exemple:

Gluten (gliadina) i permeabilitat intestinal

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/m/pubmed/16635908/

Fitats i problemes d’absorció de minerals

http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(73)91538-9/abstract

El GLUTEN dels cereals, a part d’ocasionar alteracions intestinals, també pot provocar altres problemes. Com per exemple:

– Problemes digestius: inflor, gasos, dolor abdominal, síndrome del colon irritable…

– Desequilibris en l’estat d’ànim: irritabilitat, ansietat, falta de concentració, mal de cap i migranyes…

– Alteracions immunitàries: intoleràncies, al·lèrgies, patologies autoimmunes…

– Inflamació i dolor articular: la inflamació és la base de gran part de les patologies modernes i amplifica la sensació de dolor.

– Desajustos hormonals: pot alterar la funció tiroidea i provocar problemes de pes.

Problemes del consum de  SOJA i derivats (sobretot productes processats):

La soja, com ja hem comentat amb els llegums té un alt contingut en antinutrients. A part d’això cal tenir en compte que la soja, si no és ecològica, serà transgènica. La gran part de la producció mundial de soja ha estat manipulada genèticament per una empresa (Monsanto) que la desnaturalitzat i li ha fet perdre qualsevol possible benefici per a la salut. També cal saber que el cultiu de soja és dels més intensius que existeix i un dels que utilitza més productes químics/pesticides.

Contràriament al que la indústria alimentària et vol fer creure la soja i tots els seus derivats no t’aporten massa res de bo. De fet, el consum d’aquests productes poden provocar-te…

– Problemes d’absorció de minerals: igual que amb els cereals la soja, en ser un llegum, conté una alta concentració d’antinutrients que dificulten l’absorció de molts minerals. En aquest cas concret la soja inhibeix molt l’absorció del zinc indispensable per la producció d’hormones tiroidees.

– Desequilibris hormonals: la soja és molt rica en fitoestrògens que poden alterar el funcionament de la glàndula tiroides i comprometre el funcionament de tot el metabolisme del cos. A més, cal tenir present que tots els productes químics utilitzats en el seu cultiu són potents disruptors i per tant el seu consum (a través de la soja) pot portar molts problemes de salut: dolors premenstruals i desajustos en el cicle de la regla, interfereix en el bon funcionament de la placenta en dones embarassades i pot alterar el correcte desenvolupament del fetus,…

– Problemes de fertilitat: hi ha molts estudis que relacionen el consum de soja amb una mala qualitat de l’esperma.

– Alteracions del comportament: s’està relacionant els trastorns d’ansietat i la mala gestió de l’estrès al consum prolongat de soja i els seus derivats.

Per tant, i com a resum… la meva recomanació professional seria que sempre que sigui possible consumeixis productes ecològics però sense caure en el parany de creure que tot el que és ecològic és saludable!

Ja has vist que molts aliments, si estan processats i contenen productes com gluten o derivats de la soja, encara que siguin ecològics, et portaran més problemes que beneficis. Així que fes un favor a la teva salut i a la teva butxaca i deixa de comprar-los!

“Una caca, encara que sigui ecològica continua sent una caca”

Consumeix aliments poc processats i, si pot ser, en la seva forma original. Fuig del màrqueting i de les estratègies enganyoses de la indústria alimentària per fer-te creure que un producte és saludable quan realment no ho és. Fes servir el sentit comú i torna a menjar el més natural possible, tal i com proposem a la Elimination Diet. Si encara no la coneixes pots descarregar-te el llibre totalment GRATIS a www.dietasaludablefitnessintegral.com

Salut i bon profit!

La falta de son engreixa!

Un dels problemes més grans que tinc a l’hora d’entrenar les persones que volen perdre pes i gaudir d’una salut òptima és fer-los veure la importància que té l’hora en què van a dormir.

Avui en dia la gent arriba a casa tard i per desconnectar i “relaxar-se” es posa a mirar la televisió o a jugar amb l’ordinador fins a altes hores de la nit. Oblida que durant milers d’anys l’ésser humà ha viscut en sincronia amb la natura i amb els cicles circadians (nit i dia).

La tecnologia ha evolucionant moltíssim en pocs anys però el cos humà continua funcionant com en el principi dels temps. La nostra fisiologia continua sent la mateixa que la dels nostres avantpassats de les cavernes. L’únic que ha canviat és que som una mica més creguts, ens vestim amb robes més modernes, viatgem en cotxe/avió i estem tot el dia connectats a internet. A part d’aquests “petits” detalls,el nostre cos continua regint-se pels cicles de llum entre el dia i la nit.

Científics reconeguts com el Dr. William Timmins, metge naturòpata fundador de la clínica “BioHealth Diagnostics” de San Diego a Califòrnia exposa que molts dels símptomes i els problemes que experimenta la gran majoria de gent estan associats al desequilibri entre son i vigília i a la manca de descans. Aquest doctor aplicava molts protocols diferents per provar d’ajudar els seus pacients a recuperar-se dels problemes de salut que patien i va observar que, fes el que fes, els seus pacients no es recuperaven fins que optimitzaven el descans i oferien al cos la possibilitat de regenerar-se. També va observar que si els seus pacients anaven a dormir més tard de les 10:30 la majoria de protocols per millorar la salut no funcionaven o el temps, l’energia i diners que hi havien d’invertir no compensaven les escasses millores que aconseguien.

Això mateix és el que estic experimentant a Fitness Integral. Només aquelles persones que segueixen aquest consell al peu de la lletra aconsegueixen resultats espectaculars. La resta, tot i aconseguir resultats, s’ han d’esforçar molt més amb la dieta o l’exercici físic. Per perdre greix el més important és la gestió de l’estrès i el descans. Tan senzill com respectar el cicles de son i vigília del cos. Qui ho havia de dir que dormint es podien perdre quilets, veritat?

El cicle natural de son i vigília

Els cicles de la llum que resulten del moviment del sol i els planetes afecta gairebé totes les criatures vivents. Encara que l’home hagi pogut controlar el foc i crear fonts d’energia artificial, l’activitat del nostre cos encara està lligada a la natura i al medi ambient on viu. Per il•lustrar com n’és d’important la influència de la llum sobre la fisiologia dels éssers vius només ens hem de fixar en allò que va passar durant l’eclipsi solar del’ 11 d’agost del 1999: els ocell i tots els altres animals es van retirar a dormir al mig dia quan el sol es va amagar.

Quan el nostre cos rep un estímul lluminós, independentment que la fon sigui natural o artificial, el cervell i el sistema hormonal creu que es de dia i s’activa. La resposta hormonal a la llum és la segregació de cortisol, l’hormona de l’estrès. Aquesta resposta fa que el cos s’activi i es prepari per moure’s, treballar, lluitar o qualsevol altra cosa que sigui necessària per sobreviure.

Cicle natural de son i vigília (el que hauria de passar)

A mesura que el sol surt, el teu nivell de cortisol augmenta fins arribar al seu pic màxim aproximadament al voltant de les 9 del matí. A partir d’aquest moment baixa una miqueta però es manté relativament alt fins al migdia per ajudar-te a tirar endavant. A partir d’aquí el nivell de cortisol comença a davallar significativament a mesura que el sol comença a pondre’s. Aquesta reducció de cortisol permet la segregació d’altres hormones com la melatonina i l’aparició de l’hormona del creixement i altres hormones reparadores i regeneradores. Si segueixes el cicle natural de son i vigília hauries de retirar-te a descansar més o menys quan es pon el sol i anar a dormir aproximadament a les 22 h. Tal i com es mostra en la gràfica la reparació i recuperació física succeeix quan dorms, tenint el màxim efecte entre les 22 h. i les 2:00 am. Un cop passada aquesta finestra les energies del cos van més encaminades a la reparació i regeneració psicològica, que dura fins que ens despertem.

Cicle artificial de son i vigília(el que està passant)

Quan el nostre cos està activat, ja sigui per factors estressants interns o externs, continua segregant cortisol i no deixa que les hormones regeneradores puguin actuar. Per tant, sempre que al vespre/nit tinguis els llums encesos, miris la televisió, treballis a l’ordinador, etc… els teus nivells de cortisol es mantindran elevats. Els fluorescents, les pantalles de l’ordinador i el televisor projecten llum a una freqüència entre 60 i 120 cicles per segon, i això és interpretat pel cervell com a llum solar. El cortisol pot tardar hores a desaparèixer del corrent sanguini i mentre hi hagi cortisol en sang les altres hormones (melatonina, hormona del creixement, factors immunitaris, etc.) no podran alliberar-se i fer la seva feina. Són aquestes hormones les que reparen les cèl•lules malmeses durant el dia i cremen el greix que ja no necessites.
Si vas a dormir massa tard, per exemple a mitjanit, li acabes de robar a l’organisme dues hores de temps molt valuoses per reconstruir el teu cos.

Està comprovat que la gent que va a dormir molt tard o treballa de nit pateixen més problemes de salut com migranyes, dolors musculoesquelètics, fatiga crònica, problemes neurològics, etc…

Factors que poden pertorbar el teu cicle de son i vigília

1.- Estimulants

Què fas quan et sent cansat? La majoria de gent opta per prendre’s un cafè, menjar alguna cosa dolça o fumar una cigarreta. O fins i tot alguns es prendran un cafè amb sucre mentre fumen una cigarreta!

Tots aquests productes són estimulants que activen el sistema nerviós simpàtic que al mateix temps és el que es necessita per segregar… (sí ho has encertat)… cortisol! I recorda que és el cortisol el que diu al teu cervell que és hora de marxa!

2.- Pol•lució electromagnètica

A no ser que dormis en una cova a desenes de quilòmetres de la civilització, estaràs exposat a estímuls electromagnètics de baixa intensitat. Línies elèctriques, circuits elèctrics a les parets de casa teva, aparells electrònics, etc… que afecten negativament el teu cicle natural de son i vigília.

3.- Costums i mals hàbits

S’ha comprovat científicament que fa falta entre 7 i 21 dies per adquirir un hàbit (ja sigui bo o dolent). Per tant, la mala notícia és que si habitualment vas a dormir tard el teu cos ja s’ha acostumat a perdre hores de regeneració. La bona notícia és que això es pot canviar. Si tornes a anar a dormir a l’hora que toca, trobaràs que els primers dies et costa adormir-te però de mica en mica et serà més fàcil.

També molta gent es pensa que per relaxar-se i preparar-se per anar a dormir ni ha prou aestar estirat al sofà mirant la televisió. Aquest és un greu error que no has de cometre si vols ajudar el teu cos a perdre greix… millor seria anar-te’n a dormir!

Punts per gaudir d’un cicle de son i vigília òptim

1.- Ves a dormir com a molt tard a les 22:30 h. Si necessites temps per desconnectar de la feina o de l’estrès del dia planifica’t per fer-ho abans.

2.- Minimitza la teva exposició a estímuls estressants com la llum brillant i les pantalles de televisió i ordinador com a mínim dues hores abans d’anar a dormir. Pots utilitzar reguladors d’intensitat de llum o si no en tens pots fer servir una opció més romàntica, les espelmes.

3.- Dorm en una habitació totalment fosca.

4.- Evita el consum d’estimulants com el sucre, cafè, alcohol i tabac (sobretot a partir del migdia)

5.- Beu molta aigua ja que si al teu cos li falta aigua s’estressarà i segregarà cortisol

6.- Fes exercici de forma regular! L’exercici físic ajuda a descansar millor. Però vigila a quina hora el realitzes ja que si el practiques molt tard (i si és intens) pot produir-te l’efecte contrari i activar-te

7.- Desendolla i apaga tots els aparells electrònics de casa teva

A part de seguir un dieta baixa en tòxics i el més saludable i natural possible, aquests són els millors consells que et puc donar si vols millorar la teva salut i vols ajudar el teu cos a perdre greix.

Molta gent quan els exposo els canvis que han de fer per gaudir d’una salut òptima em miren amb la boca oberta i es pensen que estic fent broma. Serà perquè el seu estil de vida està molt desorganitzat i lluny d’aquestes recomanacions o perquè no els importa massa la seva salut.

Canviar un  hàbit suposa un cert esforç. No us estic dient que sigui fàcil però si que us puc dir que valdrà la pena ;) . Prova-ho!

__________________________________________________________

Font:
How to eat, move and be healthy. (Paul Chek)

Principals errors que no et pots permetre si vols cremar greix i millorar la salut

La raó principal per la qual tanta i tanta gent fracassa a l’hora de baixar de pes i millorar la salut és perquè centren els seus esforços en seguir DIETS HIPOCALÒRIQUES (centrades en reduïr les calories i passar gana) i fan EXERCICI CARDIOVASCULAR (caminar, còrrer o anar al gimnàs a suar).

Si fins ara el teu enfoc ha estat aquest suposo que ja en coneixes els resultats, veritat?

Basar un programa de salut en menjar menys i córrer més s’ha demostrat que no només és POC EFECTIU sinó que fins i tot pot ser CONTRAPRODUENT.

De fet l’Institut Espanyol de l’Obesitat adverteix que més del 60% dels espanyols pateixen sobrepès. En una dècada, el creixement de l’obesitat ha estat espectacular. De seguir així el 90% dels espanyols patiran sobrepès l’any 2025.

Per tant a nivell de salut alguna cosa s’està fent malament, no creus?

Si reduir el greix corporal fos tan fàcil com menjar menys i moure’s més, tothom que seguís una dieta i fes exercici s’hauria d’aprimar i no sempre és així! Quantes persones hi ha vigilant el que mengen i fent un munt d’esport, i segueixen arrossegant sobrepès i problemes de salut?

Segur que en coneixes més d’una, m’equivoco?

Hi ha 2 factors molt importants que influeixen en la salut i en la reducció del greix corporal. Aquests són:

  • LA QUALITAT dels aliments (reduir la quantitat és un error si no es millora primer la qualitat del que es menja)
  • El TIPUS d’exercici físic (els exercicis de força i alta intensitat són molt més efectius que els aerobics)

I si a tot això li afegeix que molta gent (professionals del món de la salut inclosos) encara creuen que un programa de salut s’ha de centrar principalment només en baixar de pes ja tenim la fòrmula perfecta per tornar a fracassar.

En primer lloc no és el mateix perdre pes que perdre greix. Quan parlem de salut el més important és el greix corporal i no el pes (tot i que òbviament estan relacionats).  El pes per si sol no és un bon indicador de l’estat de salut de la persona.

Si vols saber si estàs millorant la salut fixa’t en si estàs perdent greix (no només pes), en la reducció dels perímetres corporals, en l’augment dels nivells d’energia, a com et desinfles i millora la teva funció digestiva, la textura de la pell, el teu estat d’ànim… entre altres. Això és el realment important perquè  moltes dietes,  sobretot les hipocalòriques, et poden fer perdre pes sense perdre greix ni millorar tots aquests altres paràmetres.

Segurament ara t’estaràs preguntant… “I quin tipus de dieta he de seguir per perdre greix i millorar la  salut?”

Doncs la resposta és molt senzilla! El primer que cal fer és deixar de fer “dietes” i entendre la nutrició des d’una perspectiva més amplia i saludable. Canvia la teva manera de pensar i evita donar a la paraula “dieta” una connotació negativa. Substitueix-la per una de més positiva i beneficiosa per a la salut.

A partir d’ara, i per a la resta de la teva vida, pensa en la paraula “dieta” com:

“La manera de menjar cada dia per veure’t i sentir-te bé, i poder rendir al màxim”!

Res més que això! Però res menys que això també!

Entendre la nutrició d’aquesta manera et permet menjar lliurement tots aquells aliments que contribueixen a veure’t bé , sentir-te bé i rendir al màxim sense preocupar-te de les calories, porcions o cap altra mesura associada a aquella visió restrictiva i poc saludable. Des de FITNESS INTEGRAL i el REPTE Elimination Diet et proposem i t’aconsellem que la teva alimentació segueixi unes pautes el més semblants possibles a les de la ELIMINATION DIET. Si encara no la coneixes et pots descarregar el llibre GRATIS a www.dietasaludablefitnessintegral.com

Perquè a l’hora d’aprimar-te, el principal objectiu no hauria de ser perdre pes sinó millorar la salut a nivell general. Si  millores el teu estat de salut el teu pes millorarà. De fet, un cos realment saludable no arrossega sobrepès!

Bé, ara ja saps com t’has d’alimentar però no oblidis que un programa de salut, entre altres coses, ha d’incloure exercici físic. I per això deixa que et digui que no tot l’exercici físic és igual ni serveix igual pel mateix.

Si el teu objectiu és cremar greix ja fa temps que se sap que la millor manera de reduir el greix visceral (el que s’acumula al voltant dels òrgans i ocasiona més problemes de salut) no és fer exercicis aeròbics com anar a caminar, còrrer  o passar-se hores i hores sobre una el.líptica dins un gimnàs. De fet la manera més ràpida, efectiva i saludable de perdre greix i posar-se en forma és fer exercicis de molt curta durada però el més intensos que puguis.

Un estudi molt recent publicat al “Journal of Obesity” ha demostrat que un programa d’entrenament intervàlic d’alta intensitat realitzat durant un període de 12 setmanes a un grup d’homes amb sobrepès (mitjana d’edat 24 anys) va reduir el seu percentatge de greix visceral molt més que altre gent que només havien fet exercicis aeròbics. A més el seu cos s’havia tornat molt més eficient a l’hora d’utilitzar el greix com a substrat energètic, tenien millor sensibilitat a la insulina (menor risc de patir diabetis), els seus nivells de sucre en sang estaven molt més estables i se sentien vitals i amb moltes ganes de fer coses.

Tots aquest beneficis i resultats no s’aconsegueixen fent exercicis aeròbics (còrrer, spinning, el.líptica…). encara que s’hi dediqui el doble o el triple de temps.

Precisament perquè en el REPTE ED tenim un equip de professionals altaments qualificats (nutricionistes, psiconeuroimmunolegs i entrenadors personals), que comparteixen tots aquests coneixemtns, el programa és tan innovador i efectiu.

Si tens sobrepès  i/o vols millorar la teva salut AQUEST ÉS EL TEU PROGRAMA!

Més INFO i INSCRIPCIONS REPTE ED a: http://fitnessintegral.com/enforma/elimination-diet/

Salut i felicitat!