Què fer quant apareixen les temudes “agulletes”?

Les “agulletes” o tiretes són la tibantor i dolor que s’experimenta quan iniciem un programa d’exercici físic, canviem la rutina d’entrenament o quan incrementem de manera brusca la durada i/o la intensitat de l’exercici al qual estem habituats.

Tot i que aquest dolor pot ser alarmant per a les persones que no estan acostumades a patir-lo. Es pot dir que és una resposta NORMAL i forma part del procés d’adaptació del cos que, una vegada recuperat, es torna més resistent i fort. El que s’ha de diferenciar és el dolor de les tiretes del dolor articular per lesió o sobrecàrrega. El dolor d’una lesió sol aparèixer de cop i és agut. Les tiretes solen aparèixer gradualment i entre les 24 o 48 hores i desapareixen també gradualment entre 3 o 4 dies aproximadament.

Quina és la causa de les tiretes?

Les tiretes no són més que micro-trencaments de las fibres musculars (quants més micro-trencaments més dolor muscular) degut a l’augment de duració, intensitat de l’exercici i tipus d’exercici que s’hagi realitzat. Qualsevol moviment al qual no estiguis acostumat pot desencadenar tiretes. Els moviments, però, que provoquen més micro-trencaments són els que utilitzen contraccions musculars excèntriques, és a dir, quan el múscul es contrau però al mateix temps s’allarga. Aquests moviments són majoritàriament els de frenada (baixar un pes, baixar escales, córrer per una baixada, esmorteir la caiguda d’un salt…)

Què podem fer per tractar les tiretes un cop ja les patim?

El millor tractament és la prevenció. Un cop tenim tiretes es pot fer poca cosa per a eliminar-les. Hi ha un gran debat sobre aquest tema ja que existeixen molts mites sobre el seu origen i tractament. Un mite era que les tiretes són el resultat de l’àcid làctic i desapareixerien prenent aigua amb sucre… Això ja s’ha demostrat que no és cert. També es creia que el millor tractament eren els estiraments, però l’estudi d’uns científics australians el 2007 va demostrar que els estiraments no són un bon mètode per fer desaparèixer les agulletes, sinó tot el contrari.

Llavors, hi ha alguna cosa a part de la prevenció que serveixi per accelerar el procés de curació del múscul? El més recomanable (a més de la prevenció) és proporcionar al cos TOT el que necessita per a regenerar-se:

A les primeres hores/dies quan hi ha dolor…

– Hidratació  òptima (1l. per cada 25 kg de pes)

– Dieta òptima (Elimination Diet)

– Descans òptim (8 hores de son, anar a dormir com a molt tard a les 22:45h)

– Recuperació activa (baixa intensitat i baix impacte)

– Dutxa de contrastos (banys d’aigua freda i calenta)

– Protocol de suplementació natural antiinflamatòria (omega 3, multiminerals, puré de carbassa i pastanaga…)

Un cop passat el dolor…

– Hidratació  òptima (1l. per cada 25 kg de pes)

– Dieta òptima

– Descans òptim (8 hores de son, anar a dormir com a molt tard a les 22:45h)

– Tornada progressiva a la pràctica esportiva normal

– Massatges relaxants/descontracturants

– Estiraments suaus

– Tècniques d’alliberament miofascial (Aquí tens un taller virtual de com realitzar-ho.

http://fitnessintegral.com/enforma/presentacionsxerrades-virtuals/

– Aplicació de calor per afavorir l’augment de reg sanguini.

Què podem fer per a evitar les tiretes?

Tot i que a vegades no es poden prevenir completament les tiretes (formen part del procés d’entrenament), es pot intentar minimitzar la seva aparició i efectes si es segueixen aquestes recomanacions:

– Aconsella’t i segueix les recomanacions d’un professional

– Progressa poc a poc i augmenta la durada i la intensitat de l’exercici de mica en mica. Una norma que solem seguir els entrenadors és la del increment del 10% per setmana.

– Escalfar bé abans de començar (mobilització, inhibició i activació muscular…)

– Evitar canviar molts factors de l’entrenament a la vegada (exercicis, durada, intensitat, freqüència…)

– Hidratació òptima (abans, durant i després de l’exercici)

– Dieta òptima (abans, durant i després de l’exercici)

– Descans òptim.

Espero que aquests consells et siguin d’utilitat i t’ajudin a poder soportar millor les tiretes.

Salut i a entrenar 😉

El sucre és dolent, però aquest substitut natural encara ho és més!

Moltes dietes i programes de salut basen les seves recomanacions en els últims mètodes o productes que han sortit al mercat i que, tot i estar de moda, en molts casos  no tenen cap fonament ni evidència científica que confirmi que siguin saludables de veritat.

De fet, moltes d’aquestes dietes o programes recomanen substituir el sucre (que tothom sap que és dolent) per concentrat d’agave.

L’agave, degut a una gran campanya de màrqueting s’ha posicionat com una alternativa saludable al sucre. I la veritat és que canviar el sucre per agave és una de les pitjors estratègies que pots seguir si vols millorar la teva salut. De fet l’agave és molt més tòxic i difícil de metabolitzar que el sucre.

El REPTE Elimination Diet és un programa de salut que no entra en aquest joc de les modes i els productes miraculosos i basa totes les seves recomanacions en estudis científics comprovats. I és per això que ni recomanem el sucre ni tampoc recomanem l’agave.

Encara que costi de creure si analitzem l’agave i el que diu la literatura científica sobre la fructosa (l’agave és pràcticament tot fructosa) veurem que el consum d’aquesta substància és una de les millors maneres de desequilibrar el metabolisme.

La consciència  que el sucre és dolent cada vegada està més arrelada i molta gent intenta eliminar-lo de la seva dieta. El problema és que enlloc d’eliminar completament el sucre i els edulcorants es busca un substitut alternatiu i a ser possible més saludable. I la veritat sigui dita… això no és possible. Per aquest motiu el que es fa és buscar productes amb edulcorants naturals com l’agave. Degut a la gran demanda ara l’agave està molt de moda en les botigues de dietètica i és una de les substàncies que s’utilitza més per endolcir i donar  un aire més saludable al producte.

Sense entrar massa en detall a explicar el metabolisme dels sucres/carbohidrats sí que comentarem un parell de cosetes per les quals la fructosa i l’agave són tan perjudicials per a la salut:

  • La primera cosa que cal saber és que hi ha una gran diferència entre la manera com el cos gestiona el consum de glucosa i el de fructosa. El Dr. Robert Lustig, professor d’endocrinologia de la Universitat de California a San Francisco, un dels pioners a  estudiar el metabolisme dels sucres, ha observat que, quan es consumeix fructosa, el 100% de l’estrès metabòlic que pateix el cos recau en el fetge. Mentre que amb la glucosa el fetge només ha de metabolitzar-ne el 20%. A més, tot aquest estrès de la fructosa sobre el fetge també acaba derivant en un munt de toxines, com per exemple grans quantitats d’àcid úric. Això pot contribuir a patir hipertensió i gota.
  • Totes les cèl·lules del cos, incloses les del cervell, utilitzen glucosa com a font d’energia. No passa el mateix amb la fructosa que al no ser utilitzada com a font d’energia per les cèl·lules es transforma immediatament en àcids grassos lliures, VLDL (colesterol dolent) i triglicèrids. És a dir, la fructosa al no poder ser utilitzada pel cos s’emmagatzema en forma de greix. Aquest greix es pot acumular ràpidament al voltant del fetge i provocar el que s’anomena fetge gras o en anglès “non-alcoholic fatty liver disease”. Aquesta condició és el primer pas cap a un altre desordre més greu anomenat síndrome metabòlic, obesitat i diabetis tipus 2. El consum de sucre també pot derivar en tots aquests problemes però més lentament que la fructosa.

Per tant si vols perdre pes i millorar la teva salut vigila quina dieta segueixes. Si les pautes que et donen és canviar el sucre per agave (fructosa) o altres edulcorants artificials… vigila que enlloc de perdre pes i millorar la salut pots aconseguir el contrari!

Amb la salut no s’hi juga i per això si vols fer un canvi d’hàbits realment saludables et proposem que t’apuntis al REPTE Elimination Diet que començarem en molts pocs dies. Et garantim que serà una experiència realment transformadora.

Més informació i inscripcions a: http://fitnessintegral.com/enforma/elimination-diet/

Salut i felicitat!

5 aliments que creus que són saludables i no ho són!

L’afany de la indústria alimentària per vendre i augmentar els seus beneficis ha fet que cada vegada amb més freqüència se’ns bombardegi amb campanyes publicitàries oferint-nos un o altre aliment/producte que suposadament ens ajuden a millorar la salut. De fet, i per ser honestos, molts d’aquests suposats aliments/productes saludables no ho son!

Si et deixes aconsellar per la indústria alimentària i les seves campanyes de màrqueting tens moltes probabilitats d’acabar creient que el que menges és saludable quan realment no ho és.

Si vols aprendre a menjar de manera correcta i saludable t’aconsellem que t’informis i t’assessoris bé. Per aquesta raó hem creat el llibre de la Elimination Diet. Un llibre que ja coneixes i que t’ha ensenyat a eliminar tots aquells aliments que no t’ajuden a portar una dieta saludable. Si el llibre t’ha agradat i encara vols aprendre’n més hem creat el programa del REPTE Elimination Diet. En aquest programa posem a la teva disposició una nutricionista col•legiada i especialitzada en nutrició ortomolecular i nutrició cel•lular activa i un assessor de salut i psiconeuroimmunòleg especialitzat en exercici físic. Tots dos a la teva disposició durant 30 dies per respondre a totes les teves preguntes i acompanyar-te en aquest procés tan educatiu com transformador.

Més informació del REPTE Elimination Diet a:
http://fitnessintegral.com/enforma/elimination-diet/

ALIMENTS QUE NO SÓN SALUDABLES I CAL EVITAR

1. Salsa de tomata en llauna

De fet no només la salsa de tomata sinó qualsevol producte que vingui envasat en una llauna! Molts dels aliments que vénen en llauna (per no dir tots) contenen BPA. Aquest component químic que recobreix les parets de la llauna és tòxic i s’ha associat a problemes reproductius, patologies neurodegeneratives, major risc de patir càncer de mama i pròstata… entre molts altres efectes adversos per a la salut. Segons la “Consumer Reports’s testing” només consumint dues vegades aquests productes ja es poden estar superant els límits de BPA diaris considerats segurs.

Si a més els aliments continguts en la llauna tenen propietats àcides (com les tomates) poden fer que el contingut en BPA de les parets de la llauna acabi dissolt dins el producte. Per evitar aquest perill et recomanem que substitueixis aquests aliments per productes naturals i si això no és possible tria aliments que vinguin envasats en pots de vidre i no llaunes.

2. Pernil de gall d’indi

El pernil de gall d’indi i molts altres embotits (pernil dolç, mortadel•les,…) són altament processats. A més la carn que s’utilitza en la seva elaboració prové d’animals criats intensivament, en molts casos malalts i/o amb una presència d’antibiòtics i altres medicaments en les seves carns que fan que siguin de molt mala qualitat. A més també se’ls afegeix nitrit de sodi (un conservant i un químics). Els nitrits dins el cos poden ser convertits en nitrosamines i ja hi ha molts estudis que relacionen aquests compostos amb càncer de còlon, estómac i pàncrees. Per tant, aquests aliments s’han d’evitar completament.


3. Margarines

Les margarines responen al lamentable resultat de la mala publicitat que van agafar (per equivocació) els greixos saturats. De fet cada vegada hi ha més evidència científica que desvincula els greixos saturats (sempre que siguin de qualitat) de les patologies cardiovasculars a les que es van associar. De fet si hi ha un producte que incideix clarament en un major risc de patir patologies cardiovasculars és la margarina.
Les margarines estan elaborades amb grasses Trans. Aquests greixos són artificials, és a dir, no existeixen a la natura, i s’aconsegueixen a través de la hidrogenació de les grasses/olis vegetals. Per aconseguir que un oli vegetal (que és líquid a temperatura ambient) sigui sòlid (com la margarina) s’ha d’hidrogenar i modificar químicament. Ja et pots imaginar que consumir una grassa manipulada químicament i que no existeix de forma natural no ha de ser massa bona per a la salut. De fet aquestes grasses s’han associat a un major risc de patir patologies cardiovasculars, problemes de calcificació, càncers, infertilitat i altres desequilibris hormonals. Per tant, evita completament el consum de margarines i, si necessites alguna cosa per untar, torna a la mantega de sempre! Fixa’t que he dit “de sempre” i això vol dir la mantega ecològica i ,si pot ser, elaborada amb nata crua i no llet pasteuritzada.


4. Olis vegetals

Un dels factors que està desequilibrant més l’alimentació actual i la salut és l’augment tan exagerat del consum d’olis vegetals. Que no t’enganyin, els olis vegetals són un dels productes més nocius per a la teva salut! Una dieta equilibrada és aquella en què la proporció entre grasses essencials omega 3 i omega 6 és de 1:1. Actualment, i per l’elevat consum d’olis vegetals (molt rics en omega 6) i grasses animals de poca qualitat (desequilibrades també cap a omega 6) aquesta ràtio pot arribar a ser de fins a 1:40 o més! Les grasses omega 6 són proinflamatòries i predisposen a molts problemes de salut. A més, els olis vegetals (gira-sol, soja, blat de moro,…) tenen un índex de cocció relativament baix en comparació a altres olis i quan s’escalfen es desestabilitzen i alliberen gran quantitat de radicals lliures. Per tant, mira les etiquetes dels productes que compres i si hi veus olis/grasses vegetals no els compris!

Els millors olis per consumir són el d’oliva (millor cru i per amanir) i l’oli de coco (per cuinar ja que té un índex de cocció dels més elevats i no es crema)


5. Soja i derivats

Malauradament tot el que ens han fet creure els anuncis de televisió sobre la soja no és cert. De fet, la soja és un dels productes més manipulats genèticament. La soja ha estat manipulada per ser molt resistent a les plagues i als pesticides per tant el contingut d’aquestes substàncies químiques és molt elevat. Els pesticides són uns disruptors hormonals molt potents i per tant el seu consum (a través de la soja) pot portar molt problemes de salut: infertilitat en homes, dolors premenstruals i desajustos en el cicle de la regla, interfereix en el bon funcionament de la placenta en dones embarassades i pot alterar el correcta desenvolupament del fetus,… També degut al seu alt contingut en substàncies goitrogèniques poden dificultar l’absorció de iode i alterar el funcionament de la glàndula tiroides (hipotiroïdisme).
Hi ha soja gairebé a tot arreu! De fet la lecitina de soja i altres productes del tipus “potenciadors del sabor” estan en molts productes processats com galetes, cereals, embotits, sopes…
Per tant, des de la Elimination Diet recomanem evitar la soja!


PRINCIPIS BÀSICS PER UNA DIETA REALMENT SALUDABLE.

Hi ha una regla d’or molt senzilla a l’hora de saber si un aliment és realment saludable i és aquesta:
“Si el pots trobar a la natura i te’l menges en el seu estat natural segurament serà molt més saludable que no pas aquells aliments elaborats dins una fàbrica i inventats per l’home”
Si vols aprendre quins aliments són els més saludables, conèixer quins aliments et poden malmetre la salut i sobretot experimentar a la teva pròpia carn els beneficis de portar una vida més responsable, activa i saludable no et pots perdre el pròxim REPTE Elimination Diet.


Inscripcions fins al 20 d’octubre i inici del programa el 23 d’octubre.

Més informació a http://fitnessintegral.com/enforma/elimination-diet/


T´hi esperem! 🙂

Si quieres mantenerte sano y joven, no comas más de 3 veces al día.

Pero ¿por qué?, muy sencillo: cuando comemos, nuestro organismo inicia la actividad del sistema parasimpático (aquel sistema que modula la digestión y el sueño, en contrapartida del sistema simpático que modula las situaciones de estrés) llevando una mayor cantidad de sangre hacia el aparato digestivo con tal de favorecer una óptima reabsorción de nutrientes y así almacenar energía.

O sea, que nuestro cuerpo se vuelca en este proceso ya que tiene que ver con asegurarnos nuestra supervivencia.
Debemos saber que en ese momento nuestro organismo jamás se va a dedicar a regenerar ningún otro órgano ni va a destinar energía en generar ningún proceso de desintoxicación. No lo hace porque simplemente en ese momento hay cosas más importantes que hacer como almacenar energía.
Cuantas menos veces comes, menos envejeces



Mayores niveles de BDNF (Brain-derived neurotrophic factor), proteína relacionada con la regeneración del sistema nervioso o mayor presencia de SIRT, proteína relacionada con mecanismos de antienvejecimiento y antiinflamatorios, van a estar presentes en momentos en los que no comemos, ni hacemos digestiones.
Evolutivamente estamos diseñados para comer todo lo que podamos cuando hay comida para que después se activen todos los sistemas de regeneración y supervivencia cuando no la hay.
Aquello que impacta negativamente en nuestra salud no es la cantidad de comida que nos comamos cuando toque, sino la frecuencia en que lo hacemos. Si comemos cada dos o tres horas, el problema es que nuestro pobre aparato digestivo se tira todo el día haciendo digestiones. Porque da igual que entre poco, la cuestión es que el cuerpo tiene que interrumpir todo lo que está haciendo y centrarse en digerir. De esta forma, impedimos la posibilidad de activar los procesos de antienvejecimiento y, por tanto, podemos afirmar que comer de una forma constante nos envejece.
Sacíate, pero de comida de calidad


Comer comida de verdad (no alimentos procesados y con alto contenido de azúcar o harinas refinadas) es el estilo nutritivo que nos va a permitir controlar el hambre de forma òptima, porque…:
– Los carbohidratos que se ingieren (verdura, fruta y tubérculos) son de baja carga glicémica y no presentan disruptores endocrinos (gluten y lectinas de los cerales) que puedan perturbar nuestro ritmo de hambre-saciedad.
– Las grasas que encontramos en el pescado azul, la carne de calidad, el aguacate, el aceite de oliva, el coco, nueces de macadamia crudas… son claves para generarnos una óptima sensación de saciedad.
Enemigos principales:


El carbohidrato refinado: ataca generando hambre química, que es muy engañosa. Comer pan, pasta, arroz o azúcares te produce una saciedad momentánea pero a las pocas horas necesitas picar algo más. Esa forma de llenarnos en picos glucémicos nos obliga a necesitar comer a todas horas del día, pero no tienes hambre real, sólo te apetece picotear para calmar tus ansias y todos los picos en esta vida significan desequilibrio. Ahí nuestro circuito de recompensa se vuelve loco porque no obtienes un equilibrio energético ni en tu metabolismo ni en tu sistema nervioso central.
Si quieres picar, fruta


Es habitual que, en el proceso de transición de cinco a tres comidas, al día sea imposible resistir sin comer nada a media mañana o a media tarde. Si te aparece el hambre ahí y no puedes aguantar, toma algo de fruta ya que es con lo que le vas a generarle menos trabajo a tu aparto digestivo. De la misma forma, si tienes algún bajón en una de las tres comidas y con la fruta no tienes bastante, puedes comer chocolate a partir de 75% de cacao o miel de calidad. Conforme vayas integrando esta forma de comer, verás como comer tres veces al día ya no supone ningún esfuerzo, al contrario es lo que tu cuerpo te pide.
Incluso conforme vayas avanzando es posible que decidas saltarte alguna de las tres comidas del día ya sea por falta de tiempo o porque lo que hay para comer no te apetece. Al hecho de saltarte alguna de las comidas del día se le conoce como intermitent fasting (ayuno intermitente) y es justo en estos momentos donde se observan mayores niveles de las proteínas BDNF o SIRT que ya conoces.

__________________________________________________________________________________________________

Artículo original: http://summitpaleo.com/circuito-de-la-recompensa-iv-parte/

El dejuni: un camí oblidat cap a la salut

El dejuni ha estat practicat per la majoria dels pobles de món. No és una tècnica nova, ja que des de fa milers d’anys cultures tant d’orient com d’occident han utilitzat el dejuni com a mètode de curació i depuració.

Igualment els nens i els animals, guiats pel seu instint, fan dejuni quan es posen malalts. És una de les millors tècniques de curació física, emocional, mental y espiritual.

La curació és un procés biològic inherent als organismes vius i el dejuni possibilita que el cos, guiat per aquest instint somàtic, posi en marxa tots els processos de desintoxicació, regeneració i curació.

Durant el dejuni, tal i com diu el Dr. Karmelo Bizkarra, el cos no deixa de nodrir-se sinó que s’alimenta de les seves pròpies reserves. S’alimenta dels seu interior, dels aliments dipositats dins les cèl·lules. Quan deixem de menjar per un període determinat de temps, i mentre  existeixin reserves emmagatzemades en el cos,  parlarem de dejuni. No confondre-ho amb la inanició. Només quan les reserves del cos s’han esgotat el cos comença a digerir les parts i òrgans més vitals, aquest període és la inanició. En una persona normal, amb una constitució més o menys normal, la inanició no apareix fins a la cinquena o sisena setmana.

Mentre es fa dejuni s’activa el procés de autòlisi. L’autòlisi és el procés d’autodigestió d’aquelles cèl·lules i teixits que no són vitals i inclús poden ser perjudicials.  El dejuni, degut a que obliga al cos a dependre dels seus recursos interns, força l’eliminació dels derrames, abscessos, tumors i la reabsorció de teixits anòmals formats amb els anys. El dejuni és un temps d’eliminació o “neteja” interna.

Durant el dejuni no és moment de menjar sinó d’eliminar, renovar i regenerar. Tot això es fa guiat per la intel·ligència somàtica, aquella mateixa intel·ligència que fa que el cor bategui dia i nit, que els ronyons filtrin la sang de toxines, o el fetge desintoxiqui al cos de totes les substàncies que el perjudiquen, etc. Tots aquests òrgans, al no haver de treballar en la digestió i assimilació d’aliments, recanalitzen la seva energia cap als processos de curació. La intel·ligència somàtica modifica el repartiment energètic del cos, canalitzant-la cap a aquelles zones on la desintoxicació i curació són més necessàries.

La salut depèn de l’harmonia en el repartiment de l’energia a l’organisme i de que cada òrgan compleixi bé la seva funció.

Es podria dividir el cos en tres grans sistemes  pels quals l’energia ha de fluir de manera òptima:

El sistema de nutrició (energia necessària per la digestió, absorció i asimilació dels aliments)

El sistema de relació (energia necessària per relacionar-nos amb el món exterior: treballar, pensar, comunicar-nos i relacionar-nos amb els demés…)

El sistema d’eliminació (energia necessària per regenerar i desintoxicar el cos)

Quan cada sistema rep l’energia necessària i òptima tot flueix sense problemes i la salut n’és el resultat. Però quan, per l’estil de vida que portem on mengem constantment, no parem de treballar i anem a dormir tard, la gran majoria de l’energia es concentra en el sistema de nutrició i de relació deixant molt poca energia pel sistema d’eliminació i regeneració.

Quan aquest dèficit d’energia és molt gran o molt prolongat en el temps és quan el cos comença a desgastar-se i derivar en problemes de salut

El dejuni permet derivar l’energia del sistema de nutrició i relació (si es descansa) cap al sistema d’eliminació per afavorir els processos de regeneració i desintoxicació.

Una altra manera d’enfocar el dejuni és contemplar-lo com una forma de descans: el descans fisiològic.

Per això s’aconsella fer el dejuni en unes condicions que permetin el repòs, la tranquil·litat i sobretot el contacte amb la natura ja que d’aquesta manera ens podem “alimentar” dels seus elements (terra, aigua, aire i sol). No cal oblidar que el cos no només necessita aliments per viure sinó que a més ens nodrim dels quatre elements de la natura. Una persona sense menjar pot sobreviure varies setmanes, sense beure varis dies, sense respirar a penes uns minuts y sense la llum i l’escalfor del sol no podríem viure ni el temps que hi ha entre respiració i respiració. Com més subtil és l’aliment menys temps podem viure sense ell.

Els principals beneficis que ens aporta el dejuni són:

– Ajuda a buidar el tracte digestiu i el neteja de bactèries de fermentació i putrefacció.

– Dóna als òrgans de desintoxicació i neteja l’oportunitat de posar-se al dia i ajuda al cos a depurar-se.

– Restableix la bioquímica i la fisiologia normal del cos.

– S’eliminen els greixos i les toxines de l’organisme.

– Afavoreix la desintegració, reabsorció i eliminació de teixits nocius, abscessos i tumors.

– Rejoveneix les cèl·lules, els teixits i els òrgans.

– Permet la conservació, recuperació i recanalització de l’energia vital.

– Incrementa la capacitat digestiva i assimilació de nutrients, tant en tot l’aparell digestiu com en cada una dels milions de cèl·lules de l’organisme.

– Canvia l’estat mental afavorint una expansió de la consciència.

– Millora l’activitat i l’estat de salut general de l’organisme.

    Ara bé, com en tot en aquesta vida cal pagar un preu per aconseguir-ho. Amb certa freqüència el dejuni ve acompanyat de símptomes de desintoxicació i curació que es poden confondre amb símptomes de malaltia: mal de cap, sensació d’haver agafat la grip, boca pastosa, llengua blanca, suor més olorosa, granets a la pell, etc. Tots aquests símptomes indiquen que el cos està en procés de desintoxicació i és el petit preu que cal pagar per fer neteja. Un cop passats els beneficis superen en escreix aquests inconvenients.

    Cal tenir cal que la realització d’un dejuni ha de ser l’inici d’unes pautes de vida més saludables per poder mantenir els efectes i beneficis aconseguits durant el dejuni i la desintoxicació. Si un cop acabat el dejuni i la depuració tornem als vells hàbits, els trastorns i les malalties que hem curat aniran poc a poc reapareixent. Tardaran més o menys, però sempre acabaran aflorant.

    No s’ha d’oblidar que les malalties són un reflex de com vivim, del que no vivim, el que voldríem  viure i no ens atrevim, els anhels no realitzats, les coses pendents que no hem dut a terme, el que no ens hem atrevit a expressar, la diferència entre el que voldríem fer i el que fem, el desajust entre el que som i el que els altres volen que siguem… La malaltia comença quan intentem ser alguna cosa diferent del que som.

    Cal prendre responsabilitat de la salut d’un mateix i de tant en tanta seguir una dieta baixa en tòxics (com la que proposem des de Fitness Integral, la Elimination Diet) o un dejuni per ajudar al cos a regenerar-se i poder gaudir d’una salut òptima.

    _________________________________________________________________________

    Font: “El Poder curativo del ayuno”. Karmelo Biszarra

    Els perills dels refrescos “light” i les begudes amb cafeïna

    Aquest és el tercer d’una sèrie d’articles basats en el llibre “YourBody’sMany Cries for Water” del doctor F. Batmanghelidj.  És un llibre divulgatiu molt interessant en el qual l’ autor exposa els resultats de dècades d’investigació sobre els efectes i propietats de l’aigua.

    En aquest article exposo el perill de beure refrescos “light” i begudes amb cafeïna. El Dr. Batmanghelidj exposa molt clarament que aquestes begudes no poden substituir  l’aigua, com està passant actualment, i  desemmascara la cara més fosca d’aquests productes.

    Està comprovat que les persones que consumeix begudes “light” amb el pretext  que engreixen menys i són més saludables estan totalment equivocades. Les persones que beuen refrescos d’aquest tipus  s’engreixen molt més que les que no en beuen.

    Un exemple molt clar i representatiu d’aquest fet és el d’un noi d’uns 20 anys que per aprimar-se va passar de beure refrescos normals (no puc dir marques però ja us podeu imaginar de quins parlo) a refrescos “light”. En poc més d’un any es va engreixar 15 kg i va començar a patir problemes de salut.

    Una enquesta feta al campus de la “State University of Pennsylvania” va demostrar que el consum de refrescos i begudes carbonatades amb cafeïna era un hàbit freqüent entre els estudiants. Fins i tot n’hi havia alguns que bevien fins a 14 llaunes al dia. Molts van admetre que no podrien passar sense beure’n. Si se’ls privava d’aquesta beguda experimentaven un síndrome d’abstinència semblant  al que tenen els addictes a les drogues.

    Cada vegada hi ha més gent que creu que amb aquestes begudes poden substituir la necessitat que el cos té d’aigua. Creuen que com que aquestes begudes ja contenen aigua el cos ja rep el que necessita. Aquesta creença és totalment falsa i molt perillosa.

    Segons el Dr. Batmanghelidj l’increment del consum d’aquests de refrescos “light” i amb cafeïna són la causa de molts dels problemes de salut de la nostra societat.

    Com s’explica que una beguda que conté 0 calories engreixi i pugi portar problemes de salut?

    La cafeïna, un dels ingredients de moltes d’aquestes begudes, és una droga. Una de les propietats de la cafeïna és que afecta directament les funcions del cervell i crea addicció. La cafeïna, a més de ser addictiva, és diürètica ja que estimula els ronyons, augmenta la producció d’orina i provoca deshidratació.

    Quan una persona està deshidratada, per l’acció de la cafeïna i/o per l’insuficient consum d’aigua, el cos activa la resposta de la set que, com ja vaig explicar en l’article anterior, en molts casos es confon amb la de gana. Si això passa i la persona està acostumada a beure refrescos, en lloc de beure aigua, beurà un altre refresc que agreujarà encara més el problema o si confon la set amb la gana acabarà menjant en excés i acumulant greix.

    La cafeïna també té propietats estimulants. Segur que moltes vegades, quan estàs cansat,  t’has pres un cafè o un refresc amb cafeïna per poder superar aquest “baixon”. Doncs bé, això que pot semblar tan inofensiu, en realitat és molt contraproduent per a   la salut. Quan estàs cansat i el cos/cervell et demana un descans, tu li administres una dosi d’estimulant que el força a continuar treballant. En aquesta circumstància el cos/cervell ha de gastar la poca energia que li queda comprometent seriosament el seu funcionament. Quan el cervell es veu forçat a utilitzar la poca energia que li queda, estimula la sensació de gana per poder aconseguir energia. Quan el cervell ja ha rebut l’energia suficient a través de la ingesta de menjar, ja et pots imaginar què passa amb tota l’energia restant i que no necessita, veritat? Doncs que s’emmagatzema en forma de greix

    Si no proporciones al  cos/cervell el suficient descans perquè es pugui regenerar acabarà, més tard o més d’hora, per fer-te engreixar i et provocarà greus problemes de salut. Perquè m’entenguis millor; seria com conduir sempre un cotxe  amb el dipòsit buit i el llum de reserva encès, al final el motor se’n ressent i s’acaba espatllant. Això és el que li estàs fent tu al teu cos.

    I si això no fos prou greu, les begudes “light” encara tenen més problemes. Des del 1980 la indústria alimentària està utilitzant un edulcorant anomenat aspartame. Un dels problemes de l’aspartame és que quan arriba a l’intestí es trenca en dos aminoàcids (aspartate i fenilalanina), metilalcohol i en formaldehid. Tot i que la indústria alimentària no ho reconeix aquesta última substància és tòxica.

    L’aspartame és 180 vegades més dolç que el sucre i no conté calories. Això a priori podria sembla una bona notícia, no? Doncs, si vols perdre greix, no gaire.

    Quan hi ha un estímul dolç a la llengua, el cervell es prepara per rebre energia. Quan això passa,  el fetge automàticament deixa de convertir el greix en energia i comença a emmagatzemar l’energia que hi ha en circulació i a preparar-se per rebre’n de nova. El problema  bé quan el gust dolç (l’aspartame és 180 vegades més dolç que el sucre i no aporta energia) no va seguit de nutrients i energia. Aquesta circumstància farà que el cos es pregunti on és l’aliment, i es desencadenarà una sensació de gana molt gran, de  manera que  la persona pot acabar menjant compulsivament.

    Tardoff i Friedman han demostrat que aquesta necessitat de menjar després de prendre un refresc artificial pot durar fins a 90 minuts.

    A més d’engreixar, aquestes begudes porten altres problemes encara més greus. Com ja he comentat anteriorment l’aspartame,un cop dins el cos, es descompon en aspartate i fenilalanina. Aquestes substàncies són neurotoxines que afecten directament les funcions del sistema nerviós. Quan es desequilibren les funcions del cervell tota la resta de les funcions de l’organisme es veuen afectades.

    Les últimes investigacions científiques estan trobant una relació directa entre l’aspartame i la proliferació d’alguns tumors cerebrals i càncers. Altres símptomes associats a l’aspartame són migranyes, marejos, pèrdues de memòria, insomni, alzeimer, fatiga crònica, dolors musculars, entre altres.

    L’aspartame és una neurotoxina molt potent i la cafeïna una droga. Els nens són especialment vulnerables a la toxicitat de l’aspartame i a l’addicció de la cafeïna. S’està estudiant la relació que hi pot haver entre el consum d’aquestes substàncies químiques addictives i la predisposició a prendre drogues més fortes en edats posteriors.

    Si et preocupa la teva salut i la salut dels teus fills evita el consum de begudes i refrescos “light” i amb cafeïna. És el meu consell i el del Dr. Batmanghelidj.

    Oblida’t de la bàscula. No serveix de res!

    La majoria de la gent quan decideix millorar la salut comencen a fer exercici físic i dieta amb l’objectiu de baixar de pes. Ara bé, és el pes un bon indicador de la salut? Pujar a la bàscula cada matí amb l’esperança que ens mostri un número menor que el del dia anterior és una bona manera de saber si estem millorant?

    La resposta és… NO!

    El primer que cal entendre és que el pes absolut que ens mostra la bàscula no t’està dient res! Bé, això no és cert, el que t’està mostrant és la força gravitatòria que està actuant sobre el teu cos. Però, realment t’importa saber la intensitat amb què la força de la gravetat t’atrau cap a la terra? O t’importa més la teva salut?

    Bé, tots sabem quina és la resposta, veritat?

    Doncs perquè t’obsessiones en mesurar el teu benestar amb un paràmetre que no té res a veure amb la salut? Enlloc de fixar-te en el pes no creus que és més important parar atenció a altres factors com:

    • Augmentar els nivells d’energia
    • Reduir els perímetres corporals (cintura, panxa, maluc…)
    • Disminuir el percentatge de greix
    • Augmentar el percentatge de massa muscular
    • Millorar el sistema digestiu (anar millor de ventre…)
    • Tenir un son més profund i regenerador
    • Sentir-te i veure’t més atractiu/va

    Si en qüestió de salut bases tots els teus progressos i èxits tan sols en el número que marca la bàscula no només et frustraràs i deprimiràs sinó que també t’estaràs equivocant!

    La bàscula no et dirà si estàs més en forma,  més sa o més atractiu/va.

    Una mateixa persona pot pesar el mateix i haver canviat totalment la seva forma física i la seva salut.

    Tothom sap que el múscul pesa més que el greix però no tothom és conscient de la magnitud d’aquesta diferència.

    Si comparem el mateix volum de múscul i greix el múscul pesa tres vegades més! O dit d’una altra manera, el múscul és tres vegades més dens que el greix. Per això es pot tenir un cos gras i gelatinós i pesar el mateix que un cos prim i musculat.

    I com que una imatge val més que mil paraules aquí teniu un exemple molt clar on es veu perfectament com aquesta dona ha canviat espectacularment el seu cos i ha millorat la seva salut de manera apreciable tot i  no haver perdut ni un gram!

    Pels obsessionats a les bàscules això seria un fracàs… jo no ho veig així. I tu?

    El problema de la gent que para massa atenció a la bàscula és que quan comencen a introduir hàbits més saludables, sobretot quan es passa a una dieta més sana i baixa en tòxics, observen una reducció ràpida de pes. Aquesta baixada ràpida es deu a l’eliminació de la retenció de líquids que tenien per diluir els tòxics acumulats dins el seu cos. Si no saben això poden confondre l’eliminació de líquid per eliminació de greix i esperen que aquesta pèrdua continuï igual de ràpida mentre segueixen la dieta. Malauradament, un cop eliminada la retenció de líquids la pèrdua de greix és una mica més lenta i progressiva.

    A més, com que un bon programa de salut ha d’incloure exercici físic aquest factor pot fer que el pes encara baixi menys o fins i tot no variï gens.

    L’efecte més conegut de l’exercici físic sobre el cos és l’augment de massa muscular. Per tant quan es fa dieta i es complementa amb un bon programa d’exercici físic centrat en el treball de força es pot estar perdent greix alhora que guanyant massa muscular.

    Aquí tens un altre exemple on la mateixa noia pesa més ara que està més prima i en forma que abans!

    Una altra raó per la qual la bàscula no serveix per res!

    Si vols mesurar els teus progressos de manera més eficient utilitza paràmetres com els perímetres o circumferències corporals, mesura el percentatge de greix corporal, tira’t fotos per poder comprovar els canvis morfològics que van transformant el teu cos, observa com de mica en mica la roba que t’apretava ara et va més ampla, que no et despertes ja cansat i que ja no et ve aquella son després de dinar. Tots aquest són aspectes que sí et diuen que la teva salut està millorant; i no un simple número a la bàscula!

    Hem de tornar a enamorar-nos dels nostres cossos i això no ho aconseguirem pujats a una bàscula. Ningú s’enamora d’un cos pel pes que surt reflectit a la pantalla de la bàscula del lavabo… en canvi sí que s’enamora de la forma que té el cos, de l’energia que desprèn,  de la vitalitat que transmet i de la salut que irradia.

    Recorda, la teva salut no es mesura a la bàscula. De fet, llança la bàscula! És la meva sincera i professional recomanació.

    Es pot augmentar el rendiment esportiu seguint la Elimination Diet?

    Aquesta és una pregunta que em fan molt sovint els meus amics triatletes i pràcticament tothom que fa esport quan els explico que jo competeixo en triatlons Ironman i al mateix temps segueixo la “Elimination Diet” (ED).

    La primera cosa que els sorprèn és que no menjo pasta, no utilitzo begudes isotòniques de les típiques que tots coneixem, ni tampoc barretes energètiques plenes de sucre conservants i colorants.

    Llavors em preguntes… D’on treus l’energia i els carbohidrats per rendir i no patir defalliment durant les competicions?

    La meva resposta és sempre la mateixa… Dels bons aliments!

    Sembla que aquesta resposta no els acaba de convèncer massa però si ho penses bé… quin problema pot tenir pel rendiment (ja sigui esportiu o intel·lectual) portar una dieta saludable basada en aliments naturals i baixa en tòxics?

    La majoria de la gent sap que la resposta a aquesta pregunta és que no hi ha cap problema a portar una dieta saludable. De fet, el rendiment augmenta considerablement quan es porta una dieta saludable com la ED!

    Tot i això molts esportistes encara tenen la creença que com que fan esport ja cremen tots els abusos i excessos alimentaris que fan i per això poden menjar qualsevol cosa.

    Si ets d’aquest tipus de persona em sap greu dir-te que ni  córrer ni anar amb bicicleta ni fer cap altre tipus d’exercici físic pot “cremar” els tòxics que es troben actualment en tots els aliments processats. I encara menys pots “cremar” l’impacte hormonal negatiu que aquests productes tenen en el teu organisme. Són aquests tòxics i el desgast metabòlic els que acaben sabotejant el teu rendiment.

    Per tant, com acabar de convèncer  aquells que encara creuen que per fer esport s’ha de menjar pasta, sucre i altres porqueries? Com demostrar que es pot exhibir un bon nivell físic sense consumir cap d’aquests aliments, fins i tot en proves tan exigents com un Ironman? Com que no sóc dels que imposa les coses sinó dels que creu que la millor educació és l’exemple ja fa temps que la Elimination Diet és la base de la meva alimentació. Inclús durant els períodes competitius i de preparació per triatlons Ironman.

    Per cert, pels que no sapigueu en què consisteix un Ironman us he de dir que és la prova més llarga que hi ha en triatló. Concretament es neden 3,8 km, es fan 180 km en bicicleta i tot seguit es corre una marató, és a dir, 42 km a peu.

    foto-resum

    Ah, i pels que no sapigueu en què consisteix la ED us animo a llegir-vos el llibre que us podeu descarregar GRATIS a la nostra pàgina web www.dietasaludablefitnessintegral.com Aquesta dieta recomana bàsicament menjar només productes naturals i frescos i evitar qualsevol aliment processat, sucre, làctics, alcohol, estimulants i blat.

    Per tant ara entens per què  la majoria dels esportistes  no veu possible fer esport de llarga distància i seguir la ED.  Creuen que sense menjar aliments com la pasta (blat), els típics gels de glucosa (sucre refinat) o les barretes energètiques i begudes isotòniques (aliments altament processats i plens de conservants i colorants) es quedaran sense energia i no podran rendir al màxim. Doncs deixa que et digui que aquests aliments que suposadament t’han d’ajudar a guanyar són grans sabotejadors del rendiment.

    Deixa que t’ho expliqui una mica millor…

    Ningú no pot negar que un estil de vida saludable és la base d’un  bon rendiment, veritat?  No es pot rendir sense tenir salut. Quina millor manera de millorar la salut que seguir una dieta basada en aliments frescos i naturals que t’ajudin a omplir al màxim els teus dipòsits d’energia?

    Això tothom ho té clar. El que la majoria de la gent no té tan clar és com fer-ho.no-pane-pasta-v0m6

    Tots els esportistes sabem que és important carregar les reserves de carbohidrats abans d’una competició. Fins i tot l’organització de les competicions ofereix un “pasta party” el dia abans perquè tots els participants puguin omplir els seus dipòsits d’energia amb pa, pasta, espaguetis, galetes, etc. El que la gent no sap és que aquests aliments no són els més indicats per a poder rendiment més i millor. La majoria de les persones confonen, o associen de manera errònia,  els carbohidrats amb la pasta. Hi ha molts altres tipus de carbohidrats a part de la pasta de blat.

    El problema amb la pasta,  sobretot la de blat, és l’alt procés de refinat a que ha estat sotmesa i que li treu tot el valor nutricional que conté aquest cereal. A més, molta gent és intolerant al gluten de blat sense saber-ho.

    El gluten és una proteïna que es troba en alguns cereals (especialment el blat) i que és molt difícil de digerir. En ser de difícil digestió, provoca inflamació de les vellositats de les parets intestinals. Això els fa perdre la capacitat d’absorbir correctament els nutrients dels aliments i pot desencadenar  cansament,  fatiga crònica, disminució del rendiment físic i mental, etc. Si la nit abans d’una competició menges pasta (blat), el teu cos en lloc de guardar aquesta energia per a la competició la gastarà intentant digerir el sopar i no et permetrà descansar com caldria.

    A part, tots aquests aliments refinats i processats augmenten molt ràpidament els nivells de sucre en sang. Això que per un esportista podria semblar una bona notícia no ho és! Perquè tothom sap que després d’una gran pujada sol venir una gran baixada i això és precisament el que passa amb el sucre/energia del teu cos al consumir aquests aliments.

    Si els esportistes consumissin aquests productes suposadament “energètics” només durant les competicions els problemes de salut no serien tan greus… El problema és que aquests productes que desequilibren hormonalment, per exemple al pàncrees (òrgan que regula els nivells de glucosa en sang a través d’una hormona anomenada insulina), es consumeixen diàriament, entrenament rere entrenament. Aquí està el gran problema… arribarà un punt on el cos dirà prou, un punt on segurament apareixerà algun problema de rendiment o fins i tot, a la llarga, un problema de salut.

    Si vols augmentar el teu rendiment, o simplement vols millorar la teva salut, deixa de menjar carbohidrats simples com el blat i el sucre i passa’t a altres tipus de carbohidrats  com la carbaça, boniato, yuca, patata, … i sobretot a les verdures de fulla verda. Aquests són els aliments que jo prenc habitualment i que em permeten tenir els dipòsits d’energia, de minerals i de vitamines ben carregats pel dia a dia i també pel dia de la competició.

    Molt bé, ara et deus estar preguntant què prenc durant  la competició si no consumeixo gels, ni barretes energètiques ni tampoc begudes isotòniques tipus “powerade” o “isostar”? M’equivoco?

    Doncs com ja t’he comentat… prenc aliments de veritat, aliments naturals!

    Com et pordàs imaginar durant la natació no mengem ni bebem res, a part d’algun glop d’aigua salada d’alguna onada inesperada que se’t tira a sobre… Durant la bicicleta és on podem i hem de menjar i beure més ja que és on ens hi passem més estona (aprox. 5 hores). També és on tenim la possibilitat de fer-ho ja que disposem de bidons, bossetes… Menjar mentre s’està corrent una marató és complicat.
    fruitaA la bici hi porto una bosseta enganxada al quadre on hi porto alguna barreta elaborada amb fruita (dàtils, oli coco, anacards…). Abans me les feia jo però ara ja es poden trobar en botigues de dietètica. Només cal que miris els ingredients i escullis les que són més naturals i ecològiques. A part del menjar sòlid com les barretes hi porto també un bidó amb un batut de fruites (plàtan, mango, crema de coco i fruites del bosc) que em proporcionarà un munt d’energia i vitamines/minerals. En un altre bidió hi porto caldo de verdures i pollastre amb puré de patata que em
    proporcionarà també un munt de Kcal, sals i al ser salat majuda a variar el gust i no aborrir el dolç

    A part del menjar també és molt important el beure. En aquest cas també m’elaboro les meves pròpies begudes isotòniques. Una bona beguda isotònica és aquella que t’ajuda a restablir l’equilibri mineral que es perd a través de la sudoració i a recuperar muscularment. En el meu cas utilitzo un bidó on hi porto simplement aigua i un quart bidó on hi porto aigua amb sals alcalines (per pervenir rampes),  aminoàcids ramificats (per regenerar i recuperar el múscul durant l’esforç) i glutamina (per mantenir la integritat intestinal i donar energia al múscul).

    Durant la marató com he dit no es pot menjar massa i per tant tot el que s’hagi pogut fer durant la bici és molt important. Ara, no ens enganyem… una marató és molt llarga i, a part de beure aigua, a vegades també cal menjar una mica per evitar baixón d’última hora. En aquest cas sí que porto tres o quatre gels però són ecològics i elavorats bàsicament amb mel, xarop de tapioca i altres carbohidrats d’absorció ràpida. Cal dir que només els utilitzo en cas d’emergència ja que aquest productes poden donar-te problemes intestinals que poden deixar-te fora de competició en un tres i no res.

    xavi-triumfantSeguint la Elimination Diet de forma habitual i seguint aquesta estratègia alimentària durant les competicions el meu rendiment ha augmentat exponencialment en els últims anys. Concretament aquesta última temporada, i ja amb 40 any, he aconseguit els millors resultats esportius de la meva carrera esportiva aconseguint una marca gens menyspreable de 9h 35 minuts en l’Ironman de Barcelona .

     

    Queda demostrat que no pesen els anys sinó que el que pesa són els mals hàbits! Mai és prou tard per aprendre coses nomes i millorar. Ara bé, portar un estil de vida saludable no vol dir fer una mica d’exercici i menjar amb moderació. Un estil de vida saludable implica ser conscient i responsable del que fas i el que menges en tot moment.

     

    Salut i felicitat!

    Perquè tens antulls i com solucionar-los (part 3)

    En els dos articles anteriors vaig donar-te una explicació del perquè s’originen els antulls (llegiu part 1) i vaig presentar-te algunes petites estratègies per minimitzar-ne els efectes (llegiu part 2).

    Molta gent entenent i aplicant el que vaig exposar en aquells articles ja van notar que la necessitat de menjar se’ls reduïa moltíssim però encara hi ha gent que els costa superar completament els antulls.

    Aquesta gent és la que em pregunta…Per què és tan difícil desfer-me d’aquests mals hàbits? Què m’aporten? Si el cos m’ho demana serà per alguna cosa, no? Com és que en tinc aquesta necessitat?

    Aquestes preguntes són molt comprensibles, sobretot quan s’han seguit els consells dels articles anteriors i, tot i així, continuen tenint aquells antulls pel dolç o per altres cosa que aparentment no els aporten res de bo.

    És en aquest moment que hem de pensar que l’antull no només té un origen nutricional sinó que és molt més complex que això.

    Per poder entendre que més hi ha darrere d’un antull hem d’entendre un dels mecanismes que ens ha ajudat a sobreviure com a espècie: El circuit de la recompensa.

    El que us explicaré avui està extret d’un llibre titulat “Paleovida” de Carlos Pérez que recomano a tothom que vulgui millorar la seva salut i disfrutar d’una vida plena.

    En aquest llibre s’explica que hi ha dos lleis que governen l’espècie humana per sobre de totes: la supervivència d’un mateix i la supervivència de l’espècie. Per garantir aquestes dos supervivències el nostre cervell està dotat amb un circuit de recompensa.

    Aquest és un circuit neurològic que mitjançant la producció d’hormones, com les endorfines (hormones del plaer), s’encarrega d’oferir-nos recompenses davant aquelles conductes encaminades a mantenir-nos vius i perpetuar l’espècie. Llògicament, el nostre cervell s’assegura que tan l’acte de menjar com el de beure es converteixin en actes que generin plaer, per així assegurar-se la supervivència de l’individu.

    El moviment també forma part d’aquest circuit de recompensa ja que el seu sentit evolutiu és justament buscar aliments, lluitar o escapar d’un perill. El problema és que actualment aquest sentit literal pel moviment s’ha perdut. Tot i això no vol dir que no el continuem necessitant, tot el contrari.

    I per suposat, després hi ha la recompensa bàsica per la supervivència de l’espècie: el sexe. Per garantir la reproducció, el cervell ens regala l’orgasme, una recompensa molt agradable que farà que vulguem repetir l’experiència. A part del sexe, aquí també caldria incloure tot el que fa referència al contacte físic entre persones (abraços, carícies, petons, etc.).

    Aquestes quatre recompenses naturals (menjar, beure, moviment i contacte físic) són les responsables de generar-nos, mitjançant les endorfines, una òptima sensació de benestar. Ara bé, perquè això funcioni dependrà de la nostra manera de menjar, beure, moure’ns i de com entenguem el sexe. Si no mengem el que toca (aliments frescos i naturals), si no bevem aigua, si no tenim ganes de moure’ns i a més no tenim libido, el nostre circuit de la recompensa deixarà de funcionar favorablement i això ens portarà a buscar recompenses NO naturals. El problema d’aquest tipus de recompenses artificials és que ens proporcionaran un pic d’endorfines molt més gran, amb una caiguda també molt més gran i una ràpida adaptació. Això ens portarà cap a una gran dependència i a una necessitat imperiosa de repetir aquell mal hàbit ja que cada vegada necessitarem més per obtenir la mateixa sensació de plaer.

    Si no tenim cobertes aquestes quatre recompenses que el cos necessita, l’equilibri mental s’esfuma. Llavors, resistir-se al sucre o a altres aliments artificials es torna una tasca, no impossible, però molt difícil.

    Quantes més recompenses naturals siguem capaços de recuperar, menys recompenses artificials ens demanarà el cos i a moltes menys temptacions haurem de resistir-nos.

    Ara bé, si es tracta d’una situació emocionalment molt complexa, el millor que pots fer és acceptar que s’ha recorregut a aquelles recompenses artificials per sobreviure, perquè es necessitava una mica de felicitat. No passa res, és natural! Però, a partir d’aquí, quan es tingui una mica d’energia per realitzar algun canvi, s’ha de procurar recuperar el camí de les recompenses naturals ja que oferiran una major estabilitat emocional i sobretot una millor salut i qualitat de vida.

    Hem de recordar que no serà fàcil però no és impossible. Tot hàbit o conducta acaba generant una via neuronal preferent, és a dir, es crea un camí o ruta per on aquella conducta pot transitar fàcilment. Quan s’ha passat per aquella via neuronal mil vegades, aquell camí està tan marcat i és tan profund que quan sorgeix una situació d’estrès és molt fàcil recoure-hi.

    Davant un mal hàbit adquirit tan negatiu com la necessitat de menjar dolç, el que cal fer és impulsar la creació d’una nova via neuronal més favorable i passar-hi  quantes més vegades millor per, de mica en mica, anar-la fent més gran i més transitable. S’ha de tenir en compte que el límit d’un plaer és simplement un plaer major. Si es cau de tant en tant en el camí vell de l’hàbit addictiu, no passa res, perquè és molt profund i ens atrau com un iman. Simplement, no ens hem de rendir, cal tornar ( tan aviat com sigui possible) a reiniciar el camí saludable.

    En resum, si fem les coses amb coherència i bé el cos ens recompensarà els canvis i els incorporarà de manera duradora i sense esforç.

    Com diu el Sr. Carlos Pérez: “No tens un cos: ETS UN COS!”

    Mima’t, cuida’t i et veuràs recompensat!

    Si necessites més informació sobre com alimentar el teu cos de manera saludable, com moure’t de manera coherent i com començar a fer aquest canvi de mentalitat que necessites per poder gaudir d’una vida més feliç i plena ara en tens l’oportunitat. Fitness Integral et convida a participar al programa del REPTE Elimination Diet. Més informació a http://fitnessintegral.com/enforma/elimination-diet/

    Salut i felicitat

    No tractis la sed amb medicaments!

    Aquest és el primer d’una sèrie d’articles basats en el llibre “Your Body’s Many Cries for Water” del doctor F. Batmanghelidj.  És un llibre divulgatiu molt interessant  en el qual l’ autor exposa els resultats de dècades d’investigació sobre els efectes i propietats de l’aigua.

    En aquest primer article resumeixo allò que el Dr. Batmanghelidj creu que és necessari: un canvi de paradigma científic que porti  la medicina a entendre millor el funcionament del cos humà per poder curar definitivament moltes de les malalties que avui en dia encara són incurables.

    És un fet que, només als Estats Units, la prescripció “correcta” de medicaments està fent emmalaltir  més de 2 milions de persones i és responsable de més de 100.000 morts cada any. mentre que els errors en la prescripció és responsable de 100.000 morts més.

    Copia de London fundamentals feb 2013El Dr. Batmanghelidj ho deixa molt clar: “Quan el cos pateix  deshidratació crònica, els metges en lloc de prescriure aigua (que seria la solució) prescriuen productes químics tòxics pel cos”

    La majoria de medicaments (més del 90%) només funcionen en el 30 o 50% de les persones. Es pot dir que la medicina moderna està fracassant estrepitosament en el combat contra algunes malalties.

    El gran problema, en  la majoria de les persones,  és que estan deshidratades. La deshidratació provoca molts problemes de salut. La medicina actual ha col·locat a aquests senyals de deshidratació l’etiqueta de “malalties” i, per això, les tracta amb medicaments. El Dr. Batmanghelidj en canvi tracta aquests senyals com el que són, símptomes de la deshidratació crònica que pateix l’organisme, i els tracta amb l’únic remei possible, l’aigua!

    La medicina moderna no entén la gran importància que té l’aigua per al cos humà. La majoria de medicaments són pal·liatius i no estan dissenyats per curar, tan sols per emmascarar i controlar els símptomes.

    El cos humà està format per un 25% de matèria sòlida i per un 75% d’aigua. En el cervell aquest percentatge és encara més elevat (85%).

    La ciència ha basat gran part del seu coneixement en el funcionament i la importància de la matèria sòlida i ha oblidat la gran importància de l’aigua i l’ha considerada simplement un mitjà de transport per la matèria sòlida i per omplir l’espai que queda buit.

    La ciència ha assumit que és la matèria sòlida i no l’aigua la responsable de regular totes les funcions del cos. No és una mica estrany que el 75% del cos tingui tan poca importància? No tindria més sentit que fos al revés?

    Sota aquest paradigma la medicina no podrà desenvolupar mai tot el seu potencial i continuarà sent un tractament pal·liatiu i no definitiu de moltes malalties. Amb aquesta visió, els metges no podran curar mai la hipertensió, les al·lèrgies, l’asma, la hipercolesterolèmia, etc. Tan sols podran fer el que estan fent ara que és “controlar-ne” els efectes a través de la prescripció de medicaments amb efectes secundaris.

    aigua

    Els estudis del Dr. Batmanghelidj han demostrat que aplicant els coneixements científics des d’una altra òptica, aquestes suposades “malalties” són tan sols els crits desesperats del cos per restablir els nivells òptims d’aigua. Encara ara només s’associa la falta d’aigua a la sensació de set o a la boca seca i no es tenen en compte tots els altres símptomes.

    És necessari un canvi de paradigma científic perquè la medicina deixi de tractar la set amb medicaments.

    La gran dificultat per superar aquest pensament és que la solució que es proposa és tan senzilla que costa de creure. No cal tractar el cos amb medicaments cars ni sofisticats, la millor medicina és l’aigua!

    Per tant, si pateixes d’hipertensió, sobrepès, hipercolesterolèmia, migranyes, fatiga crònica… i ho vols solucionar només cal que beguis més aigua. Es recomana que beguis aproximadament 1 litre d’aigua per cada 25 kg de pes. Prova-ho durant 4 setmanes i comprovaràs com molts dels teus mals desapareixen.

    No hi ha cap medicament que pugui superar les propietats curatives de l’aigua. Rehidrata’t i ho comprovaràs!

    Salut i felicitat!