T’has fixat quants llibres de dietes i nutrició hi ha al mercat avui en dia? Sembla ser que els llibres per perdre pes s’estan convertint en els més populars. No fa gaire vaig entrar a una llibreria i vaig trobar-hi més de 80 llibres diferents sobre dietes, des de la dieta baixa en calories a la hiperproteica,  passant per la baixa en carbohidrats, etc.

Mai hi havia hagut tanta informació en el camp de la nutrició i la salut com ara. Tot i això, la gent encara està molt confusa quan es tracta de millorar la nostra salut. No s’entén com és que, havent assolit els majors avanços tecnològics i científics de la història de la humanitat i tenint l’accés a la informació com tenim, cada vegada hi hagi més casos d’obesitat, diabetis, hipercolesterolèmia, hipertensió, problemes cardiovasculars, càncers, etc… No serà que , malgrat tot el que sabem encara es fan les coses malament? Ens hem de plantejar seriosament fer un canvi d’hàbits perquè hem portat el metabolisme del cos humà al màxim de les seves possibilitats i ja no pot assimilar més tots els abusos a què l’estem sotmetent.

Amb la situació actual, queda patent que els coneixements que té la gran majoria de la gent sobre nutrició s’han de revisar. Ha arribat l’hora de replantejar  les estratègies nutricionals que s’estan utilitzant actualment i canviar certs paradigmes referents a la nutrició, l’exercici físic i la salut

El problema…

En el món de l’exercici físic moltes vegades hem d’abordar amb els nostres clients el tema de la nutrició per tal d’ajudar-los a mantenir o millorar la seva salut. Moltes vegades els entrenadors personals es troben donant consells sobre què haurien de menjar i què haurien de deixar de menjar, classificant alguns aliments com per exemple les fruites i verdures com a “bons” i les carns vermelles i amb grasses saturades com a “dolents”.

Aquestes generalitzacions els permeten donar consells sobre el que és saludable i el que no ho és sense prescriure res en concret i així no envaïm les competències d’altres professionals. El problema és que tothom les ha acceptat com a vàlides i ningú s’ha parat a qüestionar els efectes que estan tenint sobre les persones que les segueixen.  Molt rarament es fan la pregunta més important de totes;

Aliments bons o dolents per a qui?

S’ha de tenir en compte el concepte de l’Individualitat Bioquímica (Biochemical Individuality)

Quan Lucreci va dir: “El menjar d’un home pot ser el pitjor verí per a un altre” ho va encertar de ple quan parlem de les nostres necessitats nutricionals.

De fet, ja en el temps dels romans de Lucreci, en l’era dels antics grecs d’Hipòcrates, en la medicina xinesa i aiurvèdica s’havia estudiat i es coneixien els efectes sobre la salut que pot produir un mateix aliment en diverses persones. Aquesta visió queda molt lluny de l’actual on es donen les mateixes recomanacions per a tothom. Aquest savis del passat ja havien descobert que les propietats curatives i beneficioses dels aliments no recauen en ells mateixos sinó en com interactuen amb l’individu.

Més recentment, investigadors com el doctor Weston A. Price i el doctor Royal Lee van estudiar l’efecte de la dieta en diverses cultures indígenes de tot el món. Van descobrir que quan els indígenes consumien aliments de la seva zona i cultura no emmalaltien, mentre que, si menjaven aliments i productes d’altres zones del planet, l’aparició de la malaltia de seguida es feia evident.

Per exemple: Els esquimals Inuit del Nord l’Alaska sobrevivien quasi exclusivament de carn de foca i balena. Aquesta dieta, molt alta en greixos saturats i proteïna, va contra totes les recomanacions nutricionals actuals però sembla ser que és la millor dieta per mantenir els esquimals en òptim estat de salut. Una cosa semblant passa amb els indis Quetchuas de Sudamèrica,  tot i que aquesta gent es troba en l’altre extrem. La seva dieta és quasi exclusivament vegetariana i gaudeixen també d’una bona salut.

Cal destacar que aquestes comunitats indígenes, tot i viure en ambients molt diferents i fins i tot extrems, gaudien d’un benestar i una salut que era gairebé desconeguda en els països industrialitzats. Però quan es van introduir aliments i productes d’altres regions geogràfiques dins la seva dieta, aquests indígenes van acabar desenvolupant les mateixes malalties que estem patint nosaltres avui en dia.

El doctor Roger Williams, un reconegut bioquímic, va descobrir que, igual que tothom té diferents empremtes digitals, una forma característica del iris i una morfologia única i personal, també passa el mateix amb el nostre medi interior. De fet, el doctor Williams va descobrir que des de la mida i forma dels òrgans, passant per l’equilibri àcid-alcalí del nostre organisme fins al funcionament del nostre sistema endocrí, tothom és únic i característic i responem de manera diferent a tots els estímuls, incloent-hi el menjar!

Sembla ser que en Lucreci tenia raó!

També és interessant el concepte que parla dels Tipus Metabòlics (Metabolic Typing)

L’actual coneixement que tenim de la bioquímica individual es deu majoritàriament al treball del doctor William Kelly, el doctor George Watson i al doctor William Wolcott. Aquestes persones van dedicar gran part de la seva vida a investigar les característiques dels aliments i la seva interacció amb el cos humà i la seva bioquímica. Tot aquest coneixement és amb el qual ara es basa la teoria del tipus metabòlic.

Lluny de l’assaig – error en què es van basar els primers estudis, la teoria dels tipus metabòlics s’ha transformat en una ciència amb principis molt estrictes que permeten als especialistes identificar les interaccions bioquímiques exactes que tenen lloc dins l’individu i, així , poder predir l’efecte que tindran els aliments per aquell individu.

Els resultats que s’obtenen del test per determinar el tipus metabòlic de les persones s’utilitzen per recomanar el tipus de dieta a seguir. Existeixen tres tipus de protocols nutricionals:

Predomini de carbohidrats: a la persona se li recomana una dieta  rica en carbohidrats d’índex glucèmic mig. Aquesta dieta no elimina la proteïna però en redueix el consum i es recomana que el tipus de carn sigui aquella menys grassa i amb menys quantitat de purina.

– Predomini de proteïna: per altra banda, a aquest tipus de gent se li recomana menjar més carn vermella i menys carbohidrats

Tipus mixt: com ja et pots imaginar poden menjar de tot des d’un costat a l’altre del ventall.

Aquests serien els tres tipus bàsics però cal puntualitzar que existeixen una infinitat de permutacions i variacions que demostren que hi ha una individualitat molt gran quan parlem dels efectes de la nutrició sobre l’organisme.  És aquesta flexibilitat i adaptació a les característiques individuals la que fa que aquest mètode sigui una eina molt poderosa pel professional de la salut.

En resum, el mètode dels tipus metabòlics NO es basa en estudiar les malalties en si com podria ser l’obesitat, l’ hipertensió o els problemes cardíacs, sinó que es centra en la simple premissa de “…la qualitat de qualsevol activitat del nostre cos, ja sigui fisiològica, psicològica o bioquímica, depèn en gran part de la quantitat i qualitat dels nutrients i de l’energia que aquests nutrients proporcionen a l’organisme”. En altres paraules, es centra en l’arrel dels problemes de salut dels nostres clients i es basa sobretot en reconstruir la salut i no només a tractar els símptomes de les malalties.

La pregunta que ens hauríem de fer tots és: “ si eliminem la causa de la malaltia, com pot existir-ne l’efecte?”

Crec que ara ja saps quina és la resposta i què cal fer per solucionar-ho, veritat?

comparteix:
  • Facebook
  • StumbleUpon
  • Twitter
  • RSS
  • LinkedIn
  • MySpace